Legat (antiga Roma): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és de |
m Corregit: l' administració civil > l'administració civil |
||
Línia 15:
Durant la [[república romana]] els llegats acompanyaven als generals de l'estat, com a [[lloctinent]]s; eren els seus llegats, els que els representaven allà on els generals (generalment els cònsols o pretors) no arribaven. Al darrer segle de la república alguns [[procònsol]]s o [[propretor]]s no van voler assolir els governs provincials que els havien pertocat i enviaven com a governador al seu llegat.
Per ser llegat calia un ''[[senatus consultum]]'' i els cònsols, pretors o dictadors que nomenaven llegats havien d'esperar l'aprovació del senat. Generalment es nomenava a persones de gran talent militar que podia ajudar al seu superior en tot el que necessitava i podia exercir si calia també l'
El nombre de llegats variava segons la importància de la guerra o l'extensió de la província; el mínim en guerra era tres, però per exemple [[Gneu Pompeu Magne]] tenia 15 llegats durant la guerra a l'[[Àsia Menor]]. Quan un cònsol deixava l'exèrcit o un procònsol la seva província, els llegats o un d'ells ocupava el seu lloc i llavors tenia el poder i era anomenat llegat propretor. Sovint algunes províncies foren governades per llegats sense cap referència a un superior, però és de suposar que perquè estaven ocupats en feines més importants.
| |||