Guillem VIII d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[Guillem > com a [[Guillem |
m Corregit: reclamar al seus > reclamar als seus |
||
Línia 3:
El [[1052]] va comprar el títol de duc de Gascunya a [[Bernat Tumapaler]] d'[[comtat d'Armanyac|Armanyac]]; a Guiu Jofré li corresponia al ducat el nom de '''Guillem III de Gascunya'''. El [[1053]] Jofré II d'Anjou el va posar al front d'un petit contingent que va anar en ajut del rei [[Enric I de França]] contra el duc [[Guillem el Conqueridor|Guillem de Normandia]]. El [[1058]] Jofré, Enric I i Guiu Jofré foren derrotats pel duc normand a la batalla de Varaville. Guillem VII de Poitiers va atacar llavors a Jofré a [[Saumur]] però fou rebutjar. Poc després moria Guillem sense fills (almenys sense fills mascles) i Guiu Guillem el va succeir agafant el nom de Guillem VIII.
Es va rodejar de persones de la seva confiança eliminant als cortesans del seu germà. Va deposar a l'arquebisbe Arquimbald de Bordeus i el va substituir per Joseclí de Parthenay que era tresorer de l'abadia de Saint Hilaire de Poitiers. El comte [[Guillem IV de Tolosa]] amb el suport de nombrosos senyors aquitans es va revoltar contra el duc, aspirant a ser també duc d'Aquitània; va atacar [[Bordeus]] però fou rebutjat. Guiu Jofré va reunir les seves forces, va marxar contra Tolosa i la va ocupar i incendiar, retornant llavors a Poitou on va combatre als senyors rebels, als que va derrotar; el castell d'[[Hug V el Devot]] de [[senyoria de Lusignan|Lusignan]] fou assetjat i el senyor va morir en un sortida ([[1060]]). A la mort del seu padrastre Jofré II d'Anjou el [[14 de novembre]] de [[1060]] va reclamar
Aprofitant l'exèrcit que va ajudar a Ramon Berenguer, el [[1063]] va sotmetre als senyors que se li oposaven a Gascunya i especialment [[Bernat Tumapaler]] comte d'Armanyac i antic duc ([[7 de maig]] de [[1063]]); llavors va seguir la seva ruta cap a [[Barbastro]], que dominava la vall del [[Cinca]], on es va reunir amb l'exèrcit català. La ciutat fou conquerida després d'un mes de setge, i els habitants massacrats ([[1064]]); aquest fet és considerat el primer precedent de les croades, al intervenir constra els musulmans diversos estats europeus.
| |||