Sanç de Barcelona i d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: manera inmediata, amb > manera immediata, amb
m Corregit: pérdues > pèrdues
Línia 55:
A la mort de Pere el Catòlic, a la desfeta de la [[Batalla de Muret]], on no va arribar amb els reforços que duia,<ref name=EPCR>Joan F. Cabestany i Enric Bagué, ''Història de Catalunya, vol III. Els primers comtes-reis''</ref> Sanç de Barcelona i d'Aragó exercí de regent de la [[Corona Aragonesa]] durant 5 anys, durant la minoria d'edat de [[Jaume el Conqueridor]]. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], germà de Pere el Catòlic. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
 
Despres d'aquest punt, Sanç conspirà diverses voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense èxit. L'acció més destacada sigué quan subornà el noble [[Rodrigo de Liçana]] perquè ursurpara les terres de [[Lope d'Albero]], altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgué la situació d'una manera contudent, i el de Liçana, amb grans pérduespèrdues, acabà refugiant-se en [[Albarrasí]], dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona.
 
== Núpcies i descendents ==