Província de Siunia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1166]] quant el > 1166]] quan el |
m Corregit: armenis,la va > armenis, la va |
||
Línia 17:
Més tard van governar a part de la Siunia una branca dels [[Bagratuni]] juntament amb uns quants prínceps menors d'una o diverses dinasties probablement d'origen persa.
El príncep local Vasak III (cap al [[800]]) va patir l'escomesa de l'emir de [[Emirat de Manazkert |Manazkert]], Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa [[Babek]], que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak ([[821]]) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis, la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la '''Siunia Oriental''', amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la '''Siunia Occidental''' coneguda també com a [[Gelarquniq]], amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.
L'any [[826]] Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir [[dinastia qaisita|qaisita]] de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el [[10 d'agost]] del [[848]] i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al [[849]], [[850]] o [[851]]) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí ([[851]]?) una expedició a l'[[Aghuània]] derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa [[Mihrakan]] d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, [[Bogha al-Khabir]], va assolar Armènia i Aghuània per aquestos anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (''ichkhan'') Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir ([[859]]). També Ashot fou capturat ([[859]]). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a [[Bardaa]] i [[Gandja]] estava destinada a vigilar la regió. El [[862]] els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida [[Ashot I Bagratuni]] el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de ''Ichkhan'' dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.
| |||