Auriga (esclau): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
moc paràgraf a l'apartat de les carreres
Línia 1:
[[Fitxer:Istanbul - Museo archeol. - Auriga greco - Arcaico, sec. VI aC, da Cizico - Foto G. Dall'Orto 28-5-2006.jpg|thumb|200px|Auriga grec. [[Baix relleu]] del [[segle VI aC]] procedent de [[Cízic]].]]
Un '''auriga''' era un [[esclau]] que havia de conduir la [[biga (vehicle)|biga]], vehicle lleuger tirat per dos [[cavall]]s, que era el mitjà de transport d'alguns [[Antiga Roma|romans]], principalment dels comandants militars, en estar a les mans la seguretat del seu amo era seleccionat acuradament entre esclaus dignes de confiança. Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc i el magistrat que presidia l'espectacle llançava un mocador blanc, anomenat ''mappa'', començaven les proves i aleshores, els aurigues, amb el ''flagellum'', una mena de fuet, a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a a fer les set voltes a l'entorn de la ''spina''. Cada ''auriga'' sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip o ''faccions'', equips que es distingien entrem ells per quatre colors, vermell, blanc, blau i verd .
 
Una altra teoria indica que era el nom donat a l'esclau que sostenia la [[corona de llorer]] durant els [[triomf romà|triomfs romans]], xiuxiuejant contínuament "recorda que ets (només) un home" per evitar que la celebració arribés a enorgullir massa al general.
Línia 8:
== Curses de cavalls ==
En l'època [[Imperi Romà|imperial]] va augmentar el gust per les [[Cursa de carros|carreres]], i els aurigues van esdevenir [[ídol]]s de la multitud, encara que seguien sent esclaus i [[llibert]]s que competien en diverses categories: biga de dos cavalls, [[triga]] de tres, [[quadriga]] de quatre i carros amb tirs de sis, vuit i fins a deu cavalls.
 
Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc i el magistrat que presidia l'espectacle llançava un mocador blanc, anomenat ''mappa'', començaven les proves i aleshores, els aurigues, amb el ''flagellum'', una mena de fuet, a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a a fer les set voltes a l'entorn de la ''spina''. Cada ''auriga'' sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip o ''faccions'', equips que es distingien entrem ells per quatre colors, vermell, blanc, blau i verd .
 
Al [[segle II]] es van denominar miliaris a aquells aurigues que haguessin acumulat mil victòries; gaudien de respecte i fama i acumulaven grans riqueses.