Revisió del 02:45, 17 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: cap a enrere > cap enrere ← Edició anterior		Revisió del 14:16, 6 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 73: Al [[segle XV]], altres gossos grisos van ser duts a Europa des d'Àsia. Finalment Carles August, un apassionat de tot gos de caça, selecciona la raça, cerca i troba velles línies franceses, i seguint la tendència de l'època, un gos versàtil i àgil, les creua probablement amb gossos de mostra ibèrics i algunes altres races. D'aquests creuaments sorgeix el brac de Weimar de pèl llarg, que va ser acceptat oficialment pel club alemany l'any [[1935]]. A finals del [[segle XIX]] , s'havia convertit en el rei dels gossos de [[caça]], era tímid i una mica temerós, i havia de ser tractat bé i amb dolçor, parlant-li en to baix. Al [[1882]] el brac de Weimar era ja una raça ben coneguda i afirmada gràcies a la seva versatilitat. Era usat pels caçadors professionals i guàrdies forestals. El reconeixement oficial de la [[raça de gos\|raça]] no va ser simple d'obtenir, però finalment en 1897 neix el ''Weimaraner Klub e.V'', el club oficial de la raça a Alemanya. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], la zona americana havia prohibit la caça i la possessió de les armes de foc, i és per això que molts weimaraners van ser exportats. Al [[1951]] es va reprendre la selecció basant-se en un estàndard i rendiment en el camp.

Brac de Weimar: diferència entre les revisions