Comtat d'Edessa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Mardin,ocupada per > Mardin, ocupada per
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 44:
El rei [[Balduí I de Jerusalem]] morí el [[2 d'abril]] de [[1118]], en el moment que [[Balduí II de Jerusalem|Balduí de Bourg]] se n'havia anat d'Edessa per fer les seves ofrenes a Jerusalem. Hi arribà el dia de les exèquies del rei i, amb l'ajut d'[[Arnoul de Roeux]], patriarca de Jerusalem, i de Joscelí de Courtenay, amb qui s'havia reconciliat, incità els barons de l'Alta Cort del Regne a veure la seva candidatura amb ulls favorables, en detriment dels drets d'[[Eustaqui III de Boulogne]], el germà del difunt rei. Balduí fou elegit i consagrat rei de Jerusalem el [[14 d'abril]] de [[1118]].<ref>Grousset|1934|p=566-9. </ref> En retornar, Balduí, que havia confiat temporalment el comtat d'Edessa a un dels seus cosins, [[Galéran du Puiset]], donà definitivament el tron a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]], a les darreries del mes d'agost de [[1119]].<ref>Grousset|1934|p=572-3. </ref><ref name=Grousset_2_825/>
 
Però heus ací que fou capturat el [[1112]] per [[Nur al-Dawla Balak]], de la mateixa manera que el rei Balduí II, que havia anat a ajudar-lo. La regència del comtat era assegurada per Godofreu el menor, senyor de Marash. Per fidelitat, una vintena de soldats armenis se n'anaren a Kharpout, on es detingueren i intentaren un cop de força que aconseguí alliberar Joscelí, però fracassà per a Balduí II. Joscelí es venjà de seguida , devastant els voltants d'Alep, que pertanyien a Balak, després participà en la coalició franco-siriana contra [[Ak Sunkur al-Bursuki]], atabeg de Mossul, el [[1124]]. Més endavant, les seves incursions li permeteren de progressar vers l'est i estendre el comtat d'Edessa fins al curs del [[Tigris]], vers Mardin i Amida. En [[1131]], quan es trobava assetjant el castell de Tell-Arran, convertit en una cova de lladres, per destruir-lo, se li enfonsà una sapa al capdamunt i quedà greument ferit. S'adonà poc després que [[Ghazi Gumuchtegin]], emir dashmenida, envaí l'oest dels seus estats i, constantant que el seu fill [[Joscelí II d'Edessa|Joscelí]] refusava continuar-hi, al·legant que li mancaven tropes, s'atansà en llitera per fer front a l'exèrcit de Ghazi. Aquest últim preferí retirar-se, sabent que Joscelí havia donat proves de sentit militar en el passat. Finalment, Joscelí morí a Doulok, i va deixar el comtat al seu fill, que s'havia mostrat temerós.<ref>Grousset|1935|p=826-9</ref>
 
== Joscelí II i la caiguda del comtat ==