Ducat de Baixa Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 29:
Enric II va considerar que li havia de treure el Drenthe del que va investir al [[Bisbat d'Utrecht|bisbe d'Utrecht]] (gener [[1024]]); Conrad va confirmar aquesta mesura el [[26 de juliol]] del [[1025]], però de manera versemblant la submissió de Goteló li va valer la restitució del seu feu, que va guardar des de 1025, i va passar ([[1044]]) al seu fill. El [[1046]], [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic]] va disposar a favor del bisbe d'Utrecht del comtat de Drenthe, del qual la mort de Goteló II de Baixa Lorena aquell mateix any li havia donat la possessió.<ref name="Léon07"/> Igualment va passar a [[Verdun (Mosa)|Verdun]]; després de Godefred el Captiu i el seu fill Frederic, el bisbe Rambert va disposar del ''comitatus'' i n'havia investit el comte [[Lluís I de Chiny]]. Goteló, incapaç de suportar aquesta injúria, va fer massacrar a Lluís i va obligar el bisbe a reconèixer-lo ell mateix.<ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 31-32. </ref>
Després de la seva reconciliació amb l'emperador el 1025, la fidelitat de Goteló a l'emperador ja no va ser sacsejada; en premi quan el [[1033]] el ducat d'Ata Lotaríngia va quedar vacant, Conrad II en va disposar en el seu favor. El primer duc, [[Frederic I de Lorena|Frédéric]], fill de [[Wigeric de Bidgau]], havia tingut per successor el seu fill [[Thierry I de Lorena|Thierry]] ([[978]]- [[1027]]) i el seu nét [[Frederic II]] ([[1027]]- [[1033]])
[[Godofreu II el Barbut]], fill gran de Goteló, va prendre una part important a aquest èxit. És probablement llavors que associat al seu pare ja vell va rebre el títol ducal i va poder, junt amb ell, ocupar-se dels assumptes de l'Alta Lotaríngia.<ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 32. </ref>
Línia 73:
Al voltant de la cort arquebisbal de Colònia es va formar una cintura de senyories d'extensió mediocre, del qual els titulars es reconeixen com els ''fidels'' del prelat. El duc de Brabant mateix tenia algun feus de l'arquebisbe de Colònia; li va prestar homenatge, mentre que el fet contrari mai va tenir lloc: l'arquebisbe no es declara vassall del duc.<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 43-44.</ref>
Un últim esdeveniment va contribuir a trossejar els comtats; fou la condemna del comte palatí Enric. La destrucció de la potència de la primera casa palatina va permetre als arquebisbes de Colònia desfer-se d'uns rivals empipadors. D'ara endavant, tota la zona ripuaria entre el Mosa i el Rin no veurà reaparèixer més una formació territorial compacta i agressiva, i els prelats, forts de la sobirania feudal sota la qual van quedar reduïts els nombrosos petits senyors, s'aixecaran fins al títol ducal.<ref>Léon Vanderkindere
==Llista de ducs==
Línia 93:
*[[1106]] - [[1125]] : [[Godofreu I de Lovaina|Godofreu V ''el Coratjós'']] (1060 † 1140), comte de Lovaina com Godofreu I
*[[1125]] - [[1138]] : [[Walerà II de Limburg|Walerà de Limburg]] († 1139), fill d'Enric de Limburg
*[[1138]] - [[1140]] : [[Godofreu I de Lovaina|Godofreu V ''el Coratjós'']]
*[[1140]] - [[1143]] : [[Godofreu II de Lovaina|Godofreu VI]] († 1143), comte de Lovaina com Godofreu II, landgravi de Brabant, fill
*[[1143]] - [[1190]] : [[Godofreu III de Lovaina|Godofreu VII]], landgravi de Brabant i darrer duc, fill.
| |||