Emirat d'Armènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 4:
El primer atac [[Àrabs|àrab]] va arribar a [[Armènia]] el [[640]]. [[Dvin]] (Dabil o [[Dwin]]) es va rendir i va ser saquejada per aquest atac. Una segona invasió va tenir lloc entre el [[642]] i [[643]] i [[650]] i [[653]]. Els [[armenis]] foren sotmesos pels invasors i signaren un tractat en [[654]]. Segons aquest, [[Armènia]] seria reconegut com un estat autònom mitjançant el pagament d'un tribut anual i la contribució de 15.000 homes a l'exèrcit àrab. La política àrab d'exigir un impost pagat en efectiu va tenir un efecte negatiu en l'economia i la societat armènia. Les monedes es van esgotar a [[Dvin]]. Els armenis es van veure obligats a produir un excedent d'aliments i "productes manufacturats" per vendre. D'aquesta manera es va desenvolupar forta vida urbana al [[Caucas]] i l'economia es va revifar.
Els àrabs, a efectes administratius, van aplegar el sud dels Caucas en un virregnat anomenat Al-Arminiya. El virregnat estava governat per un "[[ostikan]]", al qual de vegades s'hi refereixen com a [[emir]], que ve del virregnat - emirat. Es va establir en temps del califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] de la dinastia [[omeia]] (regnat [[685]] - [[705]]). L'Emirat d'Armènia (al-Arminiya) es va dividir en quatre regions: Arminiya I ([[Albània del Caucas]]) Arminiya II ([[Regne d'Ibèria]]) Arminiya III (al voltant del [[Araxes|riu Araxes]])
El més prominent [[Califa de Bagdad|califa]] de la [[dinastia abbàssida]] fou [[Harun ar-Raixid]], que va arribar al poder el 14 de setembre del [[786]]. Mentre que ell era conegut com un governant benèvol, el seu [[emir]] d'Armènia no tenia el mateix reconeixement. Esquivant les ordres de [[Bagdad]], els governadors àrabs d'Armènia continuaren saquejant esglésies i oprimint al poble amb pesats impostos i un tracte cruel.
| |||