La Coma i la Pedra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
El Berguedà quedaria al Nord-Est (NE) i no pas al Nord-Oest (NO). |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 28:
El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del [[segle IX]] i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'[[Bisbat d'Urgell|Urgell]], [[Guisad I]] ([[857]]-[[872]]). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> A l'Acta de consagració de la [[catedral de la Seu d'Urgell]] duta a terme el [[839]] s'hi cita la parròquia d'''illa Petra''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> En un document de l'any [[962]] es fa referència al [[Castell de la Pedra|castell de la Pedra]]. La citació textual és: ''in pago Lordense in locum vocitatum '''Castro de Petra Fulgenti'''''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> El lloc pertanyia a la batllia [[Sant Llorenç de Morunys]] la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049634 Gran Enciclopèdia Catalana]</ref>
Al ''«Diccionario»'' de Pasqual Madoz <ref name="citamadoz-dicc">{{Citamadoz-dicc}} Volum XII, Pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà: <br>'''PEDRA i COMA''': localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides
l'annex de Sant Citeri ''(sic)'' de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso ''(sic)'' i Aspa ''(sic)''; per l’Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes ''(sic)'' i San Lorenzo de Moruns ''(sic)'', i per l’Oest. amb Tuxeu ''(sic)'' i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia ''(sic)'', l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa
</ref>, publicat el [[1847]], el municipi rep el nom de '''Pedra i Coma''' i el cap del municipi era a '''Pedra'''.
| |||