La Coma i la Pedra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
El Berguedà quedaria al Nord-Est (NE) i no pas al Nord-Oest (NO).
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 28:
El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del [[segle IX]] i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'[[Bisbat d'Urgell|Urgell]], [[Guisad I]] ([[857]]-[[872]]). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> A l'Acta de consagració de la [[catedral de la Seu d'Urgell]] duta a terme el [[839]] s'hi cita la parròquia d'''illa Petra''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> En un document de l'any [[962]] es fa referència al [[Castell de la Pedra|castell de la Pedra]]. La citació textual és: ''in pago Lordense in locum vocitatum '''Castro de Petra Fulgenti'''''.<ref name="citabach">{{Citabach}}, pàg. 226</ref> El lloc pertanyia a la batllia [[Sant Llorenç de Morunys]] la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049634 Gran Enciclopèdia Catalana]</ref>
 
Al ''«Diccionario»'' de Pasqual Madoz <ref name="citamadoz-dicc">{{Citamadoz-dicc}} Volum XII, Pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà: <br>'''PEDRA i COMA''': localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides ; estan SITUADES en terreny molt escabrós i desigual, i EL CLIMA ÉS molt fred, encara que sa. Consta d'unes 56 CASES i església parroquial (Sant Serni), de la qual depèn
l'annex de Sant Citeri ''(sic)'' de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso ''(sic)'' i Aspa ''(sic)''; per l’Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes ''(sic)'' i San Lorenzo de Moruns ''(sic)'', i per l’Oest. amb Tuxeu ''(sic)'' i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia ''(sic)'', l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa ; carbonats de calç i magnesia; sulfats de magnèsia, calç i alúmina en poca quantitat, i glesina o baregina. Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó ''(sic)'', de la qual és propietat la bella boscúria de pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer a mitjans del segle passat. Els CAMINS són locals i de ferradura. PRODUCTES: blat, civada, ordi, espelta, llegums, blat de moro, una mica de lli, glans, nous i patates en abundància. Cria de bestiar oví, cabrum, boví, porcí i algun equí; caça de llebres, perdius, senglars, llops i cabres monteses, i pesca de exquisides truites. INDUSTRIA: 3 molins fariners. COMERÇ: l’extracció de fustes de pi. POBLACIó: 37 veïns i 296 ànimes. RIQUESA IMPONIBLE: 65.751 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14'48 per 100 d'aquesta riquesa.
</ref>, publicat el [[1847]], el municipi rep el nom de '''Pedra i Coma''' i el cap del municipi era a '''Pedra'''.