La nàusea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: qeu > que |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 60:
El crític William V. Spanos va usar<ref>{{Cite journal| first = William | last = Spanos | title = The Un-Naming of the Beasts: the Postmodernity of Sartre's ''La Nausée'' | journal = Criticism | volume = 20 | issue = Summer 1978 | pages = pp. 223–80}}</ref> la novel·la de Sartre com un exmple de "capacitat negativa", una presentació de la incertesa i el temor de l'existència humana, tan forta que la imaginació no pot comprendre.
''The Cambridge Companion to the French Novel'' situa<ref name=Unwin>{{Harvnb|Unwin|1997|p=13}}</ref> ''La Nàusea'' en una tradició d'activisme francès: "A continuació d'[[André Malraux]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Simone de Beauvoir]], i [[Albert Camus]] d'entre d'altres, eren capaços d'utilitzar l'escriptura de les novel·les com una poderosa eina d'exploració ideològica." Tot i que novel·listes com Sartre afirmen <ref>{{Harvnb|Unwin|1997|p=52}}</ref> estar en rebel·lió contra la novel·la francesa del [[Segle XIX]]
En la seva obra «Que és la literatura?» Sartre escrivia: <ref>{{ref-llibre|cognom = Martin |nom = Wallace |títol = Recent Theories of Narrative |editorial = [[Cornell University Press]] |lloc = Ithaca|pàgines = 158|any = 1986 |isbn = 0801493552 }}</ref> «D'una banda, l'objecte literari no té cap substància excepte la subjectivitat del lector . . . Però, d'altra banda, les paraules són allà com trampes per provocar les nostres sensacions i reflectir-los cap a nosaltres... Així, l'escriptor atreu la llibertat del lector de col·laborar en la producció del treball.»
| |||