La Pedra (la Coma i la Pedra): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 110:
El lloc pertanyia a la batllia [[Sant Llorenç de Morunys]] la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049634 Gran Enciclopèdia Catalana]</ref>
Al ''Diccionario'' de Pasqual Madoz <ref name="citamadoz-dicc">{{Citamadoz-dicc}} Al volum XII, pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà: <br>'''PEDRA i COMA''': localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides
l'annex de Sant Citeri ''(sic)'' de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu
de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso ''(sic)'' i Aspa ''(sic)''; per l’Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes ''(sic)'' i San Lorenzo de Moruns ''(sic)'', i per l’Oest. amb Tuxeu ''(sic)'' i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner ''(sic)'', que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia ''(sic)'', l'aigua de la qual
es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa
Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó ''(sic)'', de la qual és propietat la bella boscúria de
pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer
| |||