Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: causa de això, en > causa d'això, en
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 1:
[[Fitxer:Louis_auguste_blanqui.jpg#filelinks|right|200px|thumb|Louis Auguste Blanqui, de jove]]
'''Louis Auguste Blanqui''' ([[Lo Puget Tenier]], [[1805]] - [[París]], [[1881]]) fou un activista polític [[revolucionari]] que va organitzar el [[Moviment estudiantil]] parisenc, va lluitar per la instauració de la [[república]] contra la [[monarquia]] i en favor del [[Comunisme]], líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el [[Blanquisme]] (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la [[França]] que va viure. Fou un [[revolució|revolucionari]] [[república|republicà]] [[socialisme|socialista]] [[França|francès]] , sovint erròniament associat amb els [[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]. Va lluitar per les noves idees en el seu temps, sobretot pel sufragi universal ("un home, un vot"), per la igualtat home / dona, l'eliminació de treball infantil, etc.Va ser anomenat ''« l’Enfermé »'' (''el Tancat'') a causa del fet d'haver passat la major part de la serva vida (trenta-tres anys) a la presó.<ref>Samuel Bernstein, ''Blanqui'', Paris, François Maspero, 1970, p. 30</ref>
 
Auguste Blanqui, té un germà, [[Adolphe Blanqui]], teòric i economista [[liberal]], favorable al [[lliure comerç]] i la retirada de l'estat de l'economia.
Línia 32:
Després d'una altra estada a la presó, no penedit, va reprendre les seves activitats revolucionàries en la ''Societé des familles'', que continuarà el 1837 com la ''Societé des saisons''.
 
El 6 de mars de 1836 , que va ser detingut, va fer vuit mesos a la presó, i després va ser posat en llibertat condicional a Pontoise.
 
El 12 de maig de 1839, de tornada a París amb [[Armand Barbes]] i [[Bernard Martin]], va participar en l'aixecament que es va apoderar del Palau de Justícia, acabada de prendre la Prefectura de Policia ocupa un moment l'Ajuntament. Es van produir 50 morts i 190 ferits. Després del fracàs de la revolta, roman ocult cinc mesos, però va ser detingut el 14 d'octubre.
Línia 56:
 
{{citació
|Oui, Messieurs, c’est la guerre entre les riches et les pauvres : les riches l’ont voulu ainsi ; ils sont en effet les agresseurs. Seulement ils considèrent comme une action néfaste le fait que les pauvres opposent une résistance. Ils diraient volontiers, en parlant du peuple : cet animal est si féroce qu’il se défend quand il est attaqué.
|col2=Sí, senyors, és la guerra entre rics i pobres: els rics ho volen d'aquesta manera: són de fet els agressors. Només consideren una acció nefasta que els pobres es resisteixin. Ells diuen volenterosos, parlant del poble: aquest animal és tan ferotge que es defensa quan és atacat.
|llengua1={{fr}}