Nàdir-Xah Afxar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sorprendre als lesguians > sorprendre els lesguians |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 65:
Va arribar a [[Kirmanshah]] i va construir una fortalesa i un arsenal, passant revista a un exèrcit de 375.000 homes vinguts d'arreu de Pèrsia. Es va posar en marxa i va ocupar [[Kirkuk]] per capitulació el [[5 d'agost]] de [[1743]] seguida poc després d'[[Irbil]]. El [[5 d'octubre]] es va presentar davant de [[Mossul]] i la va assetjar pero la resistència fou forta i es va haver de retirar el dia [[20 d'octubre]] cap a [[Kirkuk]] i [[Khanakin]]. Llavors va negociar una treva amb [[Ahmad Pasha]] de Bagdad, el seu vell adversari. La treva li va permetre visitar els antuaris xiïtes i sunnites de l'[[Iraq]], junt amb les seves dones. El [[12 de desembre]] de [[1743]] va reunir una gran assemblea religiosa a [[Najaf]] a la que van participar ulemes de l'Iraq, Pèrsia, [[Transcaucàsia]], [[Turquestan (regió) |Turquestan]] i [[Afganistan]], sota la presidència de Mahdi Khan, i en el comunicat final es va reconèixer el ''madhhab djafarita'' <ref> no se sap si voluntàriament, sota pressió de Nàdir o per correspondre a les generoses donacions de una de les seves dones al mausoleu de Nadjaf </ref> i es va confirmar la renúncia dels perses a l'"heretgia extremista xiïta" que havien imposat els safàvides des de [[Ismail I]] Shah.
Per portar a terme aquesta campanya que va requerir un fort finançament, es va haver d'anul·lar l'exempció fiscal del tercer any acordada amb els beneficis de l'Índia. A més la taxació antiga va ser doblada, el que va crear molts descontents i van esclatar rebel·lions a diversos llocs. A l'Azerbaidjan i Daguestan es va revoltar Sam Mirza en nom dels safàvides però fou aplanada per Ibrahim Khan (nebot de Nàdir) i Nasr Allah Mirza (el fill del xa). L'octubre de 1743 un tal Safi Mirza, enviat pels otomans, es va presentar a Kars i es va estendre cap Azerbaidjan i els otomans llavors van refusar iniciar l'intercanvi de presoners. També Ibrahim i Nasr Allah van sufocar aquesta revolta. El gener del 1744 el beglerbegi de [[Fars]], Taki Khan Shirazi, un dels homes de confiança de Nàdir, es va revoltar al seu govern, en una rebel·lió que tenia un ampli suport popular. El febrer de 1744 Nàdir-Xah
L'octubre de 1744 Nàdir va aixecar el setge de Kars i va anar a passar l'hivern al nord del [[Kura (Geòrgia) |Kura]], on va sorprendre els lesguians als quals per fi va obligar a sotmetre's. Al bon temps del 1745 el comandant en cap (''serasker'') otomà [[Yegen Muhammad Pasha]] va sortir d'Erzurum amb un exèrcit que havien reunit de 150.000 cavallers i 40.000 geníssers, i va creuar la frontera. Al mateix temps [[Abd Allah Pasha Djebeidji]] avançava via [[Diyarbekir]] i [[Mossul]]. Nasr Allah Mirza li va sortir a l'encontre i el va derrotar completament prop de Mossul ([[19 d'agost]]) i la notícia es va saber immediatament i va provocar incidents al principal exèrcit otomà, i soldats amotinats van matar a Yegen Pasha. Nàdir va aprofitar per atacar a la plana de [[Baghaward]] ([[20 d'agost]]) i va obtenirt una nova victòria decisiva com la primera que havia guanyat a aquest lloc el 19 de juny de 1735 contra els mateixos otomans. No va aprofitar aquesta victòria. Aparentment estava ja cansat, va obrir noves negociacions i va retirar de les exigències per la pau el reconeixement del ''madhhab djafarita'' i les condicions lligades a aquest.
| |||