Neurolèptic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: qualificats com extraordinaris, especialment > qualificats d'extraordinaris, especialment |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 2:
==Origen==
En l'argot psiquiàtric
El doctor francès [[Henri Laborit]] realitzava estudis amb substàncies que poguessin antagonitzar els estat de xoc quan va descobrir la [[ clorpromazina ]]
Se sol dir que el seu descobriment va ser accidental . Tanmateix aquesta afirmació ignora l'estat de la ciència en els anys 40 i 50del [[segle XX]] i la forma d'investigar els efectes dels medicaments que s'estaven sintetitzant en aquelles dates. En realitat hauríem de dir que el descobriment de la seva acció antipsicòtica va ser resultat de l'observació detallada dels seus efectes en pacients no psiquiàtrics (Henri Laborit) i del seu assaig posterior en pacients psicòtics (els psiquiatres francesos [[Jean Delay]] i [[ Pierre Deniker]]).<ref> Kandel
Al 1952 [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]], dos dels psiquiatres més reconeguts de la seva època, van començar a assajar la clorpromazina
A les dècades posteriors es van sintetitzar nombrosos compostos antipsicòtics amb eficàcia equivalent i amb poques diferències en la seva toxicitat . No va ser fins als anys 1990 quan s'aconsegueix reunir un grup de fàrmacs anomenats antipsicòtics "atípics" amb certs avantatges sobre els anteriors (per exemple
El descobriment dels beneficis del [[liti]] va resultar ser una combinació d'una hipòtesi incorrecta i extremada bona fortuna en la selecció d'una dosificació correcta. Tot i que la clorpromazina s'usa en el present ocasionalment, juntament amb la [[reserpina]], són drogues que han estat suplantades per agents més recents .
Línia 23:
; Antipsicòtics atípics o de 2ª generació.
* La seva acció antipsicòtica s'exerceix no només per l'antagonisme dels receptors [[dopaminèrgic]]s D2
* Presenten un espectre d'eficàcia més gran, incloent-hi els símptomes negatius i positius.
* Ocasionen menys efectes adversos incloent una baixa incidència d'efectes extrapiramidals, a més d'una mínima afectació de la [[prolactina]] i altres hormones .
Línia 54:
La major part dels neurolèptics són forts bloquejadors dels receptors post-sinàptics ''D2'' del [[sistema nerviós central]], especialment en el sistema frontal-[[mesolímbic]]. També s'ha descobert una [[densitat]] augmentada de receptors de dopamina en exàmens [[post-mortem]] del cervell de pacients esquizofrènics. Per això s'ha estipulat que l'esquizofrènia pot ser causada per una excessiva activitat dopaminèrgica. Addicionalment, hi ha medicaments que, com la [[levodopa]] i les [[amfetamina|amfetamines]], agreugen l'esquizofrènia o produeixen noves psicosis en alguns pacients .
No obstant això, hi ha altres possibilitats, ja que no tots els antipsicòtics són completament eficaços en el tractament de l'esquizofrènia, i en alguns pacients no tenen cap efecte terapèutic. S'ha notat també que alguns dels més recents fàrmacs tenen una feble associació amb els receptors D2 i
=== Usos terapèutics ===
Línia 61:
Els neurolèptics o tranquil·litzants majors també tenen ús disseminat a [[medicina veterinària]] com a agents tranquil·litzants, sedants o hipnòtics, segons la dosi, ja que disminueixen l'excitabilitat nerviosa sense arribar a l'embotament de la consciència ni generar [[somnolència]]. Disminueixen l'acció motora i es redueix el llindar de [[convulsió]].
Els antipsicòtics i [[benzodiazepina|benzodiazepines]] són prescrits a les persones institucionalitzades en residències de gent gran '''sense tenir una indicació adequada per al seu ús'''.<ref>[Http://www.ncbi.nlm.nih.gov / pubmed/20808119 Stevenson DG
== Referències ==
Línia 67:
== Bibliografia ==
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12356650&dopt=Abstract Jones, HM
* Escohotado
* Velasco
* Bowmand
* Goodman i Gilman ( 1996 ) . '' ' Les bases farmacològiques de la terapèutica ''' . 9a . ed.
== Enllaços externs ==
| |||