Neurolèptic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: qualificats com extraordinaris, especialment > qualificats d'extraordinaris, especialment
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 2:
 
==Origen==
En l'argot psiquiàtric , els antipsicòtics , també anomenats '' antipsicòtics clàssics , típics '' o '' [[tranquil·litzants majors]]'', s'identifiquen sota el terme de neurolèptics , del grec ''neuro'', "nervi", i ''lepto'', "lligar". El seu descobriment va ser casual.
 
El doctor francès [[Henri Laborit]] realitzava estudis amb substàncies que poguessin antagonitzar els estat de xoc quan va descobrir la [[ clorpromazina ]] , un fàrmac capaç de produir certa [[ somnolència ]] i disminuir les reaccions davant estímuls ambientals sense ocasionar la pèrdua total de la [[consciència]].
 
Se sol dir que el seu descobriment va ser accidental . Tanmateix aquesta afirmació ignora l'estat de la ciència en els anys 40 i 50del [[segle XX]] i la forma d'investigar els efectes dels medicaments que s'estaven sintetitzant en aquelles dates. En realitat hauríem de dir que el descobriment de la seva acció antipsicòtica va ser resultat de l'observació detallada dels seus efectes en pacients no psiquiàtrics (Henri Laborit) i del seu assaig posterior en pacients psicòtics (els psiquiatres francesos [[Jean Delay]] i [[ Pierre Deniker]]).<ref> Kandel , ER (2007). ''A la recerca de la memòria : El naixement d'una nova ciència de la ment.'' ('' In Search of Memory ''). Ed Katzung, pàg . ISBN 84-935432-8-4 , 9788493543280.</ref>
 
Al 1952 [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]], dos dels psiquiatres més reconeguts de la seva època, van començar a assajar la clorpromazina , administrant a alguns dels seus pacients. Els resultats van ser qualificats d'extraordinaris, especialment per l'impacte que va tenir el fàrmac en [[psiquiatria]], i en especial pel que fa al tractament de l'[[esquizofrènia]]. El nombre de pacients que requeriríen hospitalització en institucions mentals es va reduir notòriament, amb la qual cosa la psiquiatria va trobar un fonament més biològic en l'explicació de l'esquizofrènia.<ref> Bertram G., Ed.[[McGraw - Hill]], Basic & Clinical Pharmacology, 2007.</ref> El 1958 Janssen va descobrir les propietats antipsicòtiques de l'[[haloperidol]] i a partir de llavors van seguir explorant els usos antipsicòtics d'altres substàncies similars .
 
A les dècades posteriors es van sintetitzar nombrosos compostos antipsicòtics amb eficàcia equivalent i amb poques diferències en la seva toxicitat . No va ser fins als anys 1990 quan s'aconsegueix reunir un grup de fàrmacs anomenats antipsicòtics "atípics" amb certs avantatges sobre els anteriors (per exemple , el control de símptomes reduïa els riscos d'efectes adversos), fàrmacs que s'han convertit en els predominants als països desenvolupats .
 
El descobriment dels beneficis del [[liti]] va resultar ser una combinació d'una hipòtesi incorrecta i extremada bona fortuna en la selecció d'una dosificació correcta. Tot i que la clorpromazina s'usa en el present ocasionalment, juntament amb la [[reserpina]], són drogues que han estat suplantades per agents més recents .
Línia 23:
 
; Antipsicòtics atípics o de 2ª generació.
* La seva acció antipsicòtica s'exerceix no només per l'antagonisme dels receptors [[dopaminèrgic]]s D2 , sinó també pels de [[ serotonina]], [[Histamina| histamínics]] i [[Muscarina|muscarínics]] .
* Presenten un espectre d'eficàcia més gran, incloent-hi els símptomes negatius i positius.
* Ocasionen menys efectes adversos incloent una baixa incidència d'efectes extrapiramidals, a més d'una mínima afectació de la [[prolactina]] i altres hormones .
Línia 54:
La major part dels neurolèptics són forts bloquejadors dels receptors post-sinàptics ''D2'' del [[sistema nerviós central]], especialment en el sistema frontal-[[mesolímbic]]. També s'ha descobert una [[densitat]] augmentada de receptors de dopamina en exàmens [[post-mortem]] del cervell de pacients esquizofrènics. Per això s'ha estipulat que l'esquizofrènia pot ser causada per una excessiva activitat dopaminèrgica. Addicionalment, hi ha medicaments que, com la [[levodopa]] i les [[amfetamina|amfetamines]], agreugen l'esquizofrènia o produeixen noves psicosis en alguns pacients .
 
No obstant això, hi ha altres possibilitats, ja que no tots els antipsicòtics són completament eficaços en el tractament de l'esquizofrènia, i en alguns pacients no tenen cap efecte terapèutic. S'ha notat també que alguns dels més recents fàrmacs tenen una feble associació amb els receptors D2 i , no obstant això, són més efectius que els que són més afins pel receptor.
 
=== Usos terapèutics ===
Línia 61:
Els neurolèptics o tranquil·litzants majors també tenen ús disseminat a [[medicina veterinària]] com a agents tranquil·litzants, sedants o hipnòtics, segons la dosi, ja que disminueixen l'excitabilitat nerviosa sense arribar a l'embotament de la consciència ni generar [[somnolència]]. Disminueixen l'acció motora i es redueix el llindar de [[convulsió]].
 
Els antipsicòtics i [[benzodiazepina|benzodiazepines]] són prescrits a les persones institucionalitzades en residències de gent gran '''sense tenir una indicació adequada per al seu ús'''.<ref>[Http://www.ncbi.nlm.nih.gov / pubmed/20808119 Stevenson DG , Decker SL , Dwyer LL , Huskamp HA , Grabowski DC , Metzger ED , Mitchell SL . Antipsychotic and benzodiazepine utilitzeu among nursing home residents : findings from the 2004 National Nursing Home Survey . Am J Geriatr Psychiatry . 2010 juny 22 .] </ref>
 
== Referències ==
Línia 67:
 
== Bibliografia ==
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12356650&dopt=Abstract Jones, HM , & Pilowsky , LS ( 2002 ) ] Dopamine and antipsychotic drug action revisited . '' British Journal of Psychiatry '' , 181 , 271-275 . ( en anglès )
* Escohotado , A. ( 1995 ) . '' Història general de les drogues '' , t . II . Ed Aliança , Espanya .
* Velasco , A. ( 2004 ) . '' ' Farmacologia clínica i terapèutica mèdica ''' . McGraw Hill - Interamericana . Colòmbia.
* Bowmand , W. C. (1984 ) . '' ' Farmacologia : Bases bioquímiques i patològiques ''' . Aplicacions Clíniques . 2a . ed. Ed Interamericana . Mèxic.
* Goodman i Gilman ( 1996 ) . '' ' Les bases farmacològiques de la terapèutica ''' . 9a . ed. , vol. I. McGraw - Hill - Interamericana . Mèxic.
 
== Enllaços externs ==