Partit Socialdemòcrata d'Àustria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 21:
El partit va participar en la fundació de la [[Segona Internacional]] a París el [[14 de juliol]] de [[1889]]. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al [[Programa de Brunner]] de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'[[Imperi Austro-hongarès]] es reformés en un Estat democràtic i federal.
 
Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el [[30 de maig]] de [[1890]]. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el [[1907]]. In the elections to the House of Deputies in the Reichsrat , the Socialists were able to win many votes. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del [[Partit Social Cristià (Àustria)|Partit Social Cristià]]. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament.
 
Inicialment va recolzar la declaració de guerra contra [[Sèrbia]] després de l'[[assassinat de Sarajevo]] de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]], la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. By January 1918, strikes were breaking out, calling for an end of the war and the terrible suffering of the people, especially the worker's families, had to endure. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors.