Diferència entre revisions de la pàgina «Raimon d'Abadal i Calderó»

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
De família benestant, tenia propietats a Dosrius, Vic, Sant Gervasi i les Corts i professionalment era conseller de la companyia cimentera [[Asland]].
 
Fou diputat a Corts pel [[Partit Liberal Conservador|Partit Conservador]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1899]], però la seva defensa del catalanisme li va segar la carrera política al si dels partits dinàstics espanyols. De fet el mateix [[1899]] havia estat un dels fundadors del [[Centre Nacional Català]].<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref>
 
Per aquest motiu va entrar a militar a la [[Lliga Regionalista]] des del mateix moment de la seva fundació el 1901. Era partidari de Cambó i el 1904 entrà a la seva Comissió d'Acció Política. En va ser el president des del 1908 fins al 1936. Amb el nou partit Abadal va ocupar diversos càrrecs polítics de l'àmbit català: regidor de Barcelona el 1903 i el 1911 (on tirà endavant les diverses reformes urbanístiques del nucli antic); senador per la [[Diputació de Barcelona]] el 1907 i el 1910; i després per la [[Sociedat Econòmica d'Amics del País|Sociedad Económica de Amigos del País]] el 1906, el 1914, el 1916 i el 1918.<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref> Durant la [[crisi de 1917]] va exercir de president de l'[[Assemblea de Parlamentaris]] que liderava la Lliga a Barcelona i que va reunir fins a 68 diputats (46 dels quals catalans), fins que la [[Guàrdia Civil]] la dissolgué.
 
En el camp cívic fou president de l'[[Ateneu Barcelonès]] el [[1902]]; president de l'[[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]] (1903-1904 i 1911-1912). El [[1924]] va ser elegit degà del [[Col·legi d'Advocats de Barcelona]], però el [[1926]] el govern de [[Miguel Primo de Rivera]] el va destituir, el va ficar a la presó i el desterrà a [[Alcalà de Xivert]]. El 1930 fou restituït al seu lloc i seguí presidint l'entitat fins al 1935.<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref>
 
Poc després va ser [[diputat]] a Corts durant la [[Segona República Espanyola|República]] des de les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], i també diputat al [[Parlament de Catalunya]]: en ambdós llocs era ell qui dirigia els grups parlamentaris de la Lliga. A Madrid es va oposar aferrissadament a les mesures anticlericals del govern, i a Catalunya es va oposar també aferrissadament a la Llei de Contractes de Conreu que impulsava la [[Generalitat republicana|Generalitat]] d'[[ERC]].<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref>
 
El [[1936]] es va exiliar a la [[Itàlia]] feixista.
==Obres==
 
* ''La llibertat en el dret civil'' ; Barcelona ; 1904 (discurs a l'Acadèmia de Jurisprudència)
* ''Examen jurídic del Decret de dissolució de la Companyia de Jesús'' ; Barcelona ; 1932 (discurs a les Corts Constituents el [[5 de febrer]] de [[1932]])
* ''El règim de la propietat a Catalunya després de l'Estatut'' ; Barcelona ; 1933
 
==Referències==
1.132.792

modificacions