Joan Calvet d'Estrella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
→‎Biografia: Versió sabadellenca dels seus orígens.
Línia 2:
 
== Biografia ==
Segons alguns biògrafs del cèlebre escriptor, va néixer entorn de la dècada del 1500 o 1510. Alguns autors citen com el seu lloc d'origen [[Sariñena]], altres [[Sabadell]].<ref>''Gent nostra als carrers de Sabadell''. Josep Baqués, Robert Baró. [[Consorci per a la Normalització Lingüística]], Centre de Normalització Lingüística de Sabadell i [[Ajuntament de Sabadell]], 1995, ISBN 8487221068</ref><ref name="Bosc1628">{{ref-llibre|autor=Andreu Bosc|títol=Summari, index o epitome dels admirables y nobilissims titols de honor de Cathalunya, Rossello y Cerdanya y de les gracies, priuilegis, prerrogatiues, preheminencies, llibertats è immunitats gosan segons les propries y naturals lleys ...|url=http://books.google.es/books?id=309WuGMxFNUC&pg=PA368&dq=summari+index+o+epitome+andreu+bosc+estela&hl=es&sa=X&ei=cr0TUfHUFIqJhQfvg4DYAw&sqi=2&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=summari%20index%20o%20epitome%20andreu%20bosc%20estela&f=false|consulta= 7 febrer 2013|any=1628|editorial=per Pere Lacaualleria|pàgines=368–}}</ref><ref name="Estr1771">{{ref-llibre|autor=Juan Cristóbal Calvete de Estrella|títol=Ioannis Christophori Calueti Stellae De Aphrodisio expugnato, quod vulgo Aphricam vocant, commentarius ...: accedunt eusidem Calveti Carmina varia|url=http://books.google.es/books?id=A48U8ohdL4EC&pg=PR3&dq=De+Aphrodisio+expugnato,+vulgo+audit&hl=ca#v=onepage&q=De%20Aphrodisio%20expugnato%2C%20vulgo%20audit&f=false|consulta=29 desembre 2012|any=1771|editorial=apud Ant. Perez de Soto|pàgines=3–}}</ref>
Segons la versió sabadellenca, el seu nom era Joan Cristòfol Estella (i no Estrella) i Galí, fill d'en Mossén Joan d'Estella, cirurgià sabadellenc, fill d'en Miquel i na Joanna, i d'Antiga Galí, filla d'Antic Galí i de Margarida, ambdós de Sant Salvador de Polinyà.
Va entrar el 1541 a la cort de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] com a mestre de patges del seu fill el llavors príncep [[Felip II d'Espanya|Felipe]], a qui posteriorment serviria comprant llibres per a la biblioteca de l'Escorial. En la seva joventut va estudiar llengües clàssiques i humanitats a [[Alcalá de Henares]] amb el famós [[Hernán Núñez]] (anomenat el Comendador Grec), i va ser deixeble de [[Jerónimo de Zurita]]. Va sentir simpaties per l'[[erasmisme]], per la qual cosa algunes de les seves obres van patir una lleu expurgació inquisitorial al segle XVII. Va viure la major part de la seva vida a [[Salamanca]] i allà hi va morir el [[1593]]. La seva biblioteca va ser venuda per la seva filla al Col·legi de San Pelayo de Salamanca el 1599.
 
Va ser sobretot cronista d'Índies, però també va destacar com a prosista llatí, imitant l'estil de [[Juli Cèsar]]. Com a poeta en aquesta llengua també va sobresortir, per exemple, en els versos dedicats a [[Garcilaso]] que encapçalen les ''Anotacions'' d'[[El Brocense]], o en altres obres dedicades a [[Hernando de Acuña]], a [[Ramírez de Haro]], a [[Juan Bravo]] i a [[Antich Roca]].