Silvestre Guzzolini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 29:
Silvestre va néixer cap al 1177 a Osimo, a la província d'[[Ancona]]; era fill de Gislerio i Bianca, família de l'aristocràcia guibel·lina de la ciutat. Va estudiar Dret a la [[Universitat de Bolonya]], llavors el centre d'ensenyament de més prestigi a Europa. En acabar i havent tornat a Osimo, es va interessar per la [[teologia]] i va fer-se [[canonge]] a la catedral d'Osimo. A causa del laxisme imperant a l'Església de l'època, va entrar en conflicte amb el bisbe i va decidir de retirar-se i fer vida [[eremita|eremítica]].
 
Va instal·lar-se a la cova de '''Grottafucile''', a una muntanya prop de la Gola della Rossa (Grotte di Frasassi), en [[1227]]. El [[1228]], preocupat per la fama que havia assolit com a eremita, que havia fet que altres clergues volguessin imitar-lo i s'apleguessin prop de l'ermita, com a deixebles seus. El papa [[Gregori IX]] va enviar-hi una delegació de frares [[dominics]] per convidar Silvestre i els seus deixebles a entrar en un dels [[ordes monàstics]] ja existents, com havia prescrit el [[Concili Lateranense IV]] (1213-1215). Silvestre trià la [[regla benedictina]] , però el tarannà eremític i d'extrema austeritat de la seva comunitat va fer que no s'integrés en cap de les comunitats o congregacions ja existents, sinó que en constituís una nova congregació benedictina que el 27 de juny de [[1248]] va rebre l'aprovació d'[[Innocenci IV]] amb la butlla ''Religiosam vitam''.
 
Simultàniament, tenien lloc altres accions similars, que intentaven cercar la puresa de la vida monàstica, reformant-lo, i que van donar lloc als ordes i congregacions dels [[celestins]], [[olivetans]] o [[vallombrosins]], tots seguint la regla de Sant Benet.