Suda de Lleida: diferència entre les revisions

De l'estructura original, de l'època d'ocupació sarraïna, quasi no se'n conserva res. Durant l'època de domini comtal fou àmpliament reformada, sobretot en temps de Ramon Berenguer IV -que s'hi casà amb Peronella d'Aragó-, de Jaume I, que segons consta en la seva "Crònica" féu substituir les cobertes de fusta per voltes de pedra, i de Pere el Cerimoniós, que la remodelà tot reforçant-ne les torres de defensa i construint-hi estances luxoses i una capella. De les edificacions d'aquesta època solament es conserven una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior. Simó de Navers fou el mestre d'obres de la nova fortificació, entre els anys 1336 i 1341. Pere el Cerimoniós hi féu bastir també la capella reial (volada el 1812), que era decorada amb pintures de Ferrer Bassa.<ref name="patmapa"/>

 

 

Tenia planta rectangular amb cossos al voltant d'un pati central i, al costat nord, una capella i un mirador. Únicament se'n conserva la part meridional, la més propera a la [[La Seu Vella de Lleida|Seu]]. Té una façana articulada per tres torres amb espitlleres i obertures, i una nau amb volta de creueria.