Suda de Lleida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: interpretació son visitables > interpretació són visitables
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 20:
De l'estructura original, de l'època d'ocupació sarraïna, quasi no se'n conserva res. Durant l'època de domini comtal fou àmpliament reformada, sobretot en temps de Ramon Berenguer IV -que s'hi casà amb Peronella d'Aragó-, de Jaume I, que segons consta en la seva "Crònica" féu substituir les cobertes de fusta per voltes de pedra, i de Pere el Cerimoniós, que la remodelà tot reforçant-ne les torres de defensa i construint-hi estances luxoses i una capella. De les edificacions d'aquesta època solament es conserven una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior. Simó de Navers fou el mestre d'obres de la nova fortificació, entre els anys 1336 i 1341. Pere el Cerimoniós hi féu bastir també la capella reial (volada el 1812), que era decorada amb pintures de Ferrer Bassa.<ref name="patmapa"/>
 
En temps de Felip V i durant bona part del segle XVIII, s'edificaren , dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l'antiga Suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s'hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat.<ref name="patmapa"/>
 
Tenia planta rectangular amb cossos al voltant d'un pati central i, al costat nord, una capella i un mirador. Únicament se'n conserva la part meridional, la més propera a la [[La Seu Vella de Lleida|Seu]]. Té una façana articulada per tres torres amb espitlleres i obertures, i una nau amb volta de creueria.