Volcà de fang: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: alguna que altra > alguna
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 3:
[[Fitxer:Volcan de lodo.jpg|thumb|200px|Volcà de fang de Yagrumito, Estat Monagas, Veneçuela, a uns 6 km de Maturín.]]
[[Fitxer:Volcán del totumo002.jpg|thumb|esquerra|[[Volcà del Totumo]], a Colòmbia.]]
En aquest tipus de volcans, l'ascens de [[gas]] és emanats de dipòsits de [[petroli]] sovint poc profunds s'eleva una [[argila]] summament hidratada la qual arriba a formar basses o llacunes on es veu l'emanació de les bombolles . Els gasos emanats en els volcans de fang estan formats principalment per hidrocarburs gasosos i d'un altre tipus com [[metà]] i [[anhídrid carbònic]], així com gasos sulfurosos en menor proporció. L'argila també conté certes quantitats de [[hidrocarbur]]s sòlids i proporcions de sal bastant importants. La diferent composició dels materials ejectats dóna origen a una àmplia gamma de tipus de volcans de fang. Per exemple, si abunden les lentes emissions d'hidrocarburs sòlids i líquids i escassa proporció d'argila es produeixen llacs d'[[asfalt]], com el de Guanoco, a la part oriental de Veneçuela, que és el més gran dipòsit d'asfalt natural del món , o el de La Brea, a [[Illa Trinitat|Trinitat]], que és el segon en importància a escala mundial.
 
Pot trobar-se una gran quantitat de gasos associats a les erupcions dels volcans de fang (heli, diòxid de carboni, metà, etc.). Si entre els gasos predomina els que emeten combustibles amb característiques similars al gasoil, poden produir flames per la combustió espontània del gas a pressió al contacte amb l'aire (en forma similar al fenomen produït pels [[Foc follet|focs follets]]). A aquests volcans poden presentar explosions i incendis per l'enorme pressió que poden arribar a suportar: recordem el combustible per als motors diesel s'inflama a una combustió espontània quan es sotmet per combustió espontània pot produir després de la deshidratació progressiva del fang a contacte amb la superfície, amb la qual cosa es pot arribar a segellar la sortida del gas i, en augmentar progressivament la pressió, entrar en erupció la qual, encara que no és tan violenta com en les erupcions volcàniques pròpiament dites, no deixa de tenir cert perill, encara que mai s'han registrat problemes greus en aquest sentit.
Línia 9:
Un cas especial de volcà de fang és el provocat per alguna explotació petroliera, com va passar a la part oriental de l'[[Java (illa)|illa de Java]] el maig de l'any 2006, quan va ser la injecció de gas i aigua durant una exploració la qual li va obrir una mena de vàlvula d'escapament a la sortida d'una enorme quantitat de fang empès per aquest gas tal com apareix relatat en el número corresponent a gener del 2008 a la revista 'Ĝę'National Geographic '' en la seva versió original en anglès. En aquesta erupció, el fang va envair 12 llogarets i va obligar a l'evacuació d'unes 10.000 famílies.<ref> '' National Geographic ''. January, 2008, p. 58-63; article d'Andrew Marshall amb fotografies de John Stanmeyer </ref>
 
Si l'argila que puja es troba poc hidratada, els cons volcànics solen aconseguir certa altura, com es pot veure el volcà del Totumo, a Colòmbia. En canvi, si es tracta d'un fang molt líquid, l'altura del con volcànic és molt escassa. El volcà de fang de Yagrumito (Estat Monagas, Veneçuela) és d'uns 2 o 3 m d'alçada relativa i ocupa uns 2.000 m² (incloent les basses de fang i els fangars sense vegetació) encara que el con només no ha de passar d'uns 400 m² . L'obertura del cràter ha de tenir uns 50 cm de diàmetre. Les diferents èpoques de sequera i de pluja també incideixen en l'altura del cràter, com es pot veure en les dues imatges del volcà de Yagrumito, a Veneçuela: l'altura s'eleva en l'època de sequera i baixa durant la de pluges en contribuir en major grau a la hidratació del fang. La quantitat de sal present en el fang sec és tan gran que el fa atractiu per a les [[vaca]]s de la [[sabana]], que acudeixen a la zona per llepar aquest fang amb la finalitat d'obtenir la sal necessària (o millor , l'[[sodi]] que necessiten) per la seva producció de [[llet]] (recordem que l'ingredient essencial de la llet és el [[caseïna|caseïnat de sodi]]).
[[Fitxer: RO BZ Berca Mud Volcanoes 4.JPG|thumb|200px|Bombolla de gas en un volcà de de la comuna de Berca a [[Buzău]], [[Romania]].]]