Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Tanmateix,en dissolució > Tanmateix, en dissolució |
m Correcció ordinals: 7ena>7a |
||
Línia 27:
es desplaça lleugerament cap a l'esquerra, i l'[[àcid clorhídric]], en aquest cas, és un àcid dèbil.<ref>{{citar llibre |cognom=Díaz Peña |nom=M. |cognom2=Roig Muntaner |nom2=A. |enllaçautor2=Antoni Roig Muntaner |títol=Química física |llengua=castellà |edició=1ª |editorial=Alhambra |lloc=Madrid |data= |any=1980 |pàgines=957-958 |isbn=84-205-0575-7 }}</ref>
La tendència a captar o perdre protons per part del dissolvent s'expressa indicant que tenen caràcter ''protofílic'' o ''protogènic'', que expressa la seva tendència com acceptor de protons (caràcter de base) o com a donador de protons (caràcter d'àcid) respectivament. Molts de [[dissolvent]]s poden captar o perdre protons i són anomenats ''anfipròtics'': [[aigua]], [[amoníac]], etc. i existeixen també els que no mostren cap tendència a captar-los o cedir-los i són designats com ''apròtics'', com, per exemple, el [[ciclohexà]] o el [[benzè]].<ref>{{citar llibre |cognom=Rodríguez |nom=J.A. |coautors=Ruíz, J.J. i Urieta, J.S. |títol=Termodinámica química |editorial=Síntesis |lloc=Madrid |llengua=castellà |data=setembre 2000 |pàgines=305 |isbn=84-7738-581-5}}</ref> Alguns dissolvents són només ''protofílics'' com l'[[dietilèter|èter etílic]], o només ''protogènics'', com el [[fluorur d'hidrogen]], HF, i en les seves dissolucions només pot manifestar-se el caràcter àcid o el caràcter bàsic de la substància dissolta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=
== Referències ==
| |||