Revisió del 11:02, 17 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: "produïr" ← Edició anterior		Revisió del 23:07, 9 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: intenció político-cultural, així > intenció politicocultural, així Edició següent →
Línia 23: Decidit a millorar les seves relacions amb els [[Estats Pontificis]] va negociar reeixidament per a casar al seu fill [[Alfons I d'Este\|Alfons]] amb [[Lucrècia Borja]], filla del [[papa]] [[Alexandre VI]]. El [[mecenatge]] que va exercir sobre les [[art]]s va ser part d'una demostració d'intenció ~~político-cultural~~politicocultural, així va tractar de superar els revessos militars del [[Ducat de Ferrara]] posicionant-lo com un gran actor en l'escena cultural de l'Europa renaixentista. Va afavorir algunes de les primeres representacions [[teatre\|teatrals]] seculars que no s'havien muntat a [[Europa]] des de l'antiguitat i va establir un dels [[conservatori]]s més importants d'Europa, arribant a competir amb els de la [[Capella Sixtina]] del [[Vaticà]]. A més va afavorir i acollir a la seva cort als més destacats músics d'Europa del nord i especialment va introduir als compositors franco-flamencs a [[península Itàlica\|Itàlia]], entre ells [[Alexander Agricola]], [[Jacob Obrecht]], [[Heinrich Isaac]], [[Adrian Willaert]] i [[Josquin Des Prés]]. El desenvolupament urbanístic de Ferrara fou immens durant el govern d'Hércules, duplicant la seva grandària i convertint-se en una de la concentracions urbanes més importants del Renaixement. Va encarregar a l'arquitecte [[Biagio Rossetti]] l'extensió de la [[muralla]] de la ciutat, voltant per complet la vila dintre del seu sistema defensiu.

Hèrcules I d'Este: diferència entre les revisions