Centristes de Catalunya-UCD: diferència entre les revisions

|}

 

A les [[eleccions generals espanyoles (1979)]] van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posició) i 4 senadors.

 

La direcció estatal els forçà el desembre de 1979 a celebrar un Congrés a Girona pel qual es transformà en partit unificat i autònom dins la [[UCD]]. La major part d'UCC, però, era més nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es passà a [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]].

 

A les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]] [[Anton Cañellas]] encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell [[20 de març]] va aconseguir 18 diputats al [[Parlament]] que van ser decisius alhora de formar govern. CC-UCD va aconseguir 286.922 vots, el 10,61% del vots i 18 [[diputat]]s. A més va quedar en quarta posició per darrere de [[CiU]], els socialistes i del [[PSUC]], i per davant d'[[ERC]], del Partit Socialista d'Andalusia i de [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]]. [[Jordi Pujol]], candidat de [[CiU]] i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'[[ERC]]. Però [[CiU]] i [[ERC]] no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i [[Anton Cañellas]] fent gala del seu sentit de país i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això Pujol no li donà les gràcies i feu president del Parlament [[Heribert Barrera]] d'ERC i no pas a Cañellas qui tenia més escons que l'anterior.

 

L'any [[1982]] la [[UCD]] a Espanya es va desintegrar i a [[Catalunya]] succeí el mateix, ja que dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura només en quedavan 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Unió, a AP i al PSC.