Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un altra vegada > una altra vegada |
nova referència, en calen més |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Barbarossa Hayreddin Pasha.jpg|thumb| '''Khair ed-Din Barba-rossa''' segons una pintura contemporània al [[Museu del Louvre]]]]
'''
==El nom==
A Europa se'l va conèixer com a ''Barba-rossa'' (Barba roja), nom que va heretar del seu germà gran, [[Baba Aruç]], després que aquest morís en una batalla a [[Algèria]] amb els [[espanyols]]. Aquest nom sonava com "Barba roja" als europeus, i a més Aruç tenia una barba vermella. El sobrenom es va afegir al nom turc de Khair ed-Din sota la forma de ''Barbaros''.▼
'''Barba-rossa Khair ed-Din Paixà''' (en [[turc]] ''Barbaros Hayreddin Paşa'') o '''Khayr-ad-Din Barba-rossa''' (Yakupoğlu Hızır). El seu nom era '''Yakupoğlu Hızır''', però [[Solimà I el Magnífic|Solimà el Magnífic]] va ratificar-li el nom honorífic de ''Hayreddin'', que ve de l'àrab ''Khayr-ad-Din'' (خير الدين "Bondat de la Religió").
▲A Europa se'l va conèixer com a ''Barba-rossa'' (Barba roja), nom que va heretar del seu germà gran, [[Baba Aruç]], després que aquest morís en una batalla a [[Algèria]]
==Biografia==
Linha 10 ⟶ 13:
De jove es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia; [[Selim I]] va prohibir la navegació privada per la [[mar Egea]] per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre a [[Rumèlia]]; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germà [[Arudj]] a [[Gerba]].
Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el [[1518]] i llavors Khidir es va quedar a Alger on va ser atacat per Hug de Montcada el virrei de [[Sicília]] però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khidir va fer molts presoners
Com Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de Khair ed-Din (Ariadeno dels italians) i el títol de sultà. Va enviar una delegació al sultà [[Selim I]] amb una petició del poble d'Alger en
Va obtenir el suport del xeic Abd al-Aziz dels Banu Abbas de la Petita [[Kabília]] i va ocupar Collo ([[1521]]) i l'any següent [[Bona]] i [[Constantina (Algèria)|Constantina]] ([[1522]]); al mateix temps va reprendre atacs corsaris a la [[Mediterrània]]; el 1522 amb 7 vaixells en va capturar 9; el [[1523]] va capturar uns vaixells al [[golf de Gènova]] i 5 prop de [[Roma]]; després es va dirigir a Gerba de la que es va assegurar el control. Es va aliar als principals corsaris del seu temps com Sinan Reis (Ebreo) i Aydin Reis (Cacciadiavolo) i va operar a la Mediterrània occidental amb una flota de 41 vaixells.
El [[1525]] va decidir avançar des de Djidjelli o Gíger cap a Alger, ara cridat per la població afectada per la pèrdua dels ingressos de la pirateria. Ibn al-Kadi, el senyor local, li va sortir a l'encontre amb 20000 homes, i fou derrotat al Wadi Bugdura, i per segon cop al coll dels Banu Abbas, on fou capturat i executat. Llavors va ocupar [[Cherchell]] on estava Kara Hasan amb 500 homes; va forçar a Abd Allah a reprendre el tribut augmentat a 20000 peces d'or l'any; la població de Tenes i Constantina es va revoltar al seu favor i va entrar a aquestes ciutats, i va forçar a Husayn, germà i successor d'Ibn al-Kadi a la Gran Kabília a pagar tribut.
La ofensiva del [[1527]] la va dirigir contra el litoral del [[Principat de Catalunya]]: va atacar les costes del [[Rosselló]] i l'[[Empordà]], i després la zona de [[Badalona]].<ref name="Diccionari"/>
Els espanyols dominaven el [[Penyal d'Alger]], enfront de la ciutat i el maig de [[1529]] Khair ed-Din els va atacar, va destruir la fortalesa amb l'artilleria, deixant només dues torres i va quedar ocupada el [[27 de maig]] i els espanyols que no van morir foren reduïts a l'esclavatge. Molts cristians van haver de participar en la construcció d'una barrera o moll que va ser l'inici del nou port de guerra, entre l'illa i la ciutat (200 metres de llarga i 4 metres d'altura). Nou vaixells de socors foren apressats pocs dies després.
Linha 24 ⟶ 30:
El maig de [[1531]] es va assabentar que [[Andrea Doria]] anava cap a Cherchell amb 40 vaixells. L'atac fou rebutjat i Doria es va refugiar a [[Cadis]] deixant uns 1400 morts i 650 captius. Khair ed-Din va assolar la costa de [[Ligúria]] i les costes espanyoles fent abundant botí. El [[1532]] es va enfrontar a la flota de [[Tremissèn]] que tenia el suport d'una flota espanyola d'[[Oran]] amb 14 vaixells; el sultà va ser forçat a augmentar el tribut a 30000 peces d'or; altre cop va saquejar les costes espanyoles i va capturar diversos vaixells.
El [[1533]] va ser cridat a [[Istanbul]] i va deixar el govern interí a Hasan Agha (Sardo) anant a la capital amb 17 dels principals caps navals (rais) d'Alger i 44 vaixells; enfront de [[Messina]] va cremar una flota de 18 naus enemigues i va enviar 25 naus a perseguir a Doria que de Coron anava cap a la mar Adriàtica. Va arribar a Istanbul
El [[1534]] fou enviat a conquerir Tunísia
L'abril de [[1535]] va preparar amb els francesos una expedició per saquejar [[Còrsega]] i conquerir [[Sardenya]] i [[Sicília]], que estaven en mans de la corona hispànica. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la que va reconquerir [[la Goleta]] el [[14 de juny]] i el [[20 de juny]] va [[Jornada de Tunis|atacar Tunis]] amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a [[Bona]] i d'allí va retornar a [[Alger]]
El [[1536]] i fins al [[1537]] el va dedicar a preparar la flota promesa a [[Francesc I de França]] per ajudar-lo a la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps va estar a [[Vlorë|Valona]] i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar al seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'[[Egipte]]. Va participar en el setge de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i va ocupar les illes de [[Nio]], [[Khea]] i [[Illa de Naxos|Naxos]].
▲El [[1534]] fou enviat a conquerir Tunísia; va saquejar [[Reggio de Calàbria|Reggio]], San Lucido, Cetraro i el golf de Nàpols i les illes, [[Sperlonga]], [[Fondi]], [[Terracina]]; llavors es va apoderar de [[Bizerta]] i després de [[la Goleta]] (16 d'agost) i de Tunis (18 d'agost). L'emir Hasan va fugir i fou derrotat poc després a una batalla prop de [[Kairuan]], i tot Tunísia va caure a mans de Khair ed-Din. Grups àrabs es van revoltar a favor de Rashid, candidat prootomà al tron (que estava a Istanbul), però va apaivagar la rebel·lió i poc després Rashid va morir.
El [[1538]] va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i es van fer 15.000 presoners.
▲L'abril de [[1535]] va preparar amb els francesos una expedició per saquejar [[Còrsega]] i conquerir [[Sardenya]] i [[Sicília]], que estaven en mans de la corona hispànica. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la que va reconquerir [[la Goleta]] el [[14 de juny]] i el [[20 de juny]] va [[Jornada de Tunis|atacar Tunis]] amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a [[Bona]] i d'allí va retornar a [[Alger]], i com a resposta va fer una expedició a les [[illes Balears]] amb 32 vaixells i va [[Saqueig de Maó|saquejar Maó]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina |nom=Pascual |títol=Los moriscos españoles y su expulsion |url=http://archive.org/stream/losmoriscosespa01borouoft#page/208/mode/2up |llengua=castellà |editorial=Imprenta de |data=1901 |pàgines=p.209 |isbn=}}</ref> i [[Ciutat de Mallorca]]; el [[15 d'octubre]] de 1535 va retornar a Istanbul. Després va anar a [[Calàbria]] on va devastar La Castella. El [[1536]] i fins al [[1537]] el va dedicar a preparar la flota promesa a [[Francesc I de França]] per ajudar-lo a la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps va estar a [[Vlorë|Valona]] i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar al seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'[[Egipte]]. Va participar en el setge de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i va ocupar les illes de [[Nio]], [[Khea]] i [[Illa de Naxos|Naxos]].
▲El [[1538]] va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i es van fer 15.000 presoners. El 27 de setembre es va enfrontar a la flota cristana (el [[Papa]], [[Venècia]] i l'Emperador) manada per [[Andrea Doria]] a la [[batalla de Préveza]] (120 naus otomanes i 139 galeres i 70 vaixells cristians), però l'almirall imperial es va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir a Doria fins a [[Santa Maura]]. El [[1539]] Barba-rossa va conquerir [[Castelnuovo]] (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el [[1540]] l'expedició que envia comandada per [[Piali Hamet]],<ref>Sir William Godfrey Fothergill ''The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar'', p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto {{en}} ISBN 0-8386-3237-8</ref> i [[Caramaní]] a [[Saqueig de Gibraltar (1540)|saquejar Gibraltar]] és derrotada al seu retorn a la [[batalla de l'illa d'Alboran]].
Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses. Va morir a Istanbul el [[4 de juliol]] de [[1546]].▼
▲Apareix una altra vegada el [[1543]] quan la flota otomana [[Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|ajudava a la francesa]] a la Mediterrània occidental; va devastar les costes italianes i es va aturar a [[Reggio de l'Emília]]. A [[Marsella]] es va unir al duc d'[[Enghien]], comandant de la flota francesa i junts van saquejar [[Villefranche]] i van [[Setge de Niça (1543)|assetjar Niça]] sense èxit i quan va arribar la flota de Doria i l'exèrcit de terra manat per [[Alfonso de Ávalos]]. Khair ed-Din es va retirar a [[Toló]] per passar l'hivern. La ciutat fou evacuada pels seus habitants. Una flota fou enviada a saquejar el [[golf de Lleó]] i la costa catalana. La [[pau de Crepy]] va posar fi a la guerra entre [[Francesc I de França]] i l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles]], i Khair ed-Din va retornar a [[Constantinoble]], i pel camí va saquejar Toscana i el [[regne de Nàpols]].
==Família==
▲Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses.
▲Estava casat almenys dues vegades, la primera amb una dona algeriana de la que va tenir un fill de nom Hasan que fou diverses vegades beglerbegi d'Alger. El [[1543]] (amb 65 o 77 anys) es va casar un altre cop amb la filla del governador de [[Reggio]], Flàvia o Maria Gaetani, que tenia 18 anys. Se sap que també va tenir una filla. Va morir a Istanbul el [[4 de juliol]] de [[1546]].
==Referències==
Linha 46 ⟶ 55:
{{Commonscat|Barbaros Hayreddin Pasha}}
* {{Ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 96 entrada: "Barba-rossa"|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
* {{en}} Ernle Bradford, ''The sultan's admiral: the life of Barbarossa'', Londres, 1968.
* {{en}} John B. Wolf, ''The Barbary Coast: Algeria under the Turks'', Nova York, 1979; ISBN 0-393-01205-0
| |||