Viquipèdia

Forces Aèries de la República Espanyola: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula unitat militar
{{Avís|Aquest article està en fase de polit}}
|nom_de_la_unitat_militar= Forces Aèries de la República Espanyola
|imatge= [[Fitxer:Alas FARE piloto caza.jpg|rigth|thumb|300px|Escut dels pilots de les FARE]]
Les '''Forces Aèries de la República Espanyola''' ('''FARE''') (oficialment en [[castellà]]: ''Fuerzas Aereas de la República Española'', ''FARE'') van ser les forces aèries legals de la [[Segona República Espanyola]] entre 1931 i 1939. Van tenir un paper molt destacat en la història moderna d'Espanya.<br />▼
|peu_de_foto= Escut dels pilots de les FARE
|data de Lleva= [[1936]]
|dissolució= [[1939]]
|pais= [[Fitxer:Flag of Spain 1931 1939.svg|20px|Bandera de l'estat espanyol (1931-1939)]] [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]]
|branca=
|arma=
|tipus=[[Força aèria]]
|estructura=
|mapa=
|mida=
|comandant=
|coronel=
|oficials_destacats= [[Ignacio Hidalgo de Cisneros]]<br />[[Andrés García Calle]]<br />[[Leocadio Mendiola]]<br />[[Antonio Camacho Benítez]]<br />[[Carlos Núñez Mazas]]<br />[[Ángel Pastor Velasco]]<br />[[Manuel Cascón Briega]]
|batalles= [[Guerra Civil Espanyola]]
|divisa= [[Fitxer:Flag of Spain 1931 1939.svg|130px|Segona República Espanyola]]
|lema= «La Gloriosa»<br /> ''Aviació Patida i Heroica''
|condecoracions=
|}}
▲Les '''Forces Aèries de la República Espanyola''' ('''FARE''') (oficialment en [[castellà]]: ''Fuerzas Aereas de la República Española'', ''FARE'') van ser les forces aèries legals de la [[Segona República Espanyola]] entre 1931 i 1939. Van tenir un paper molt destacat en la història moderna d'Espanya.<br />
 
En temps de la [[Guerra Civil Espanyola]], també se la coneixia com ''La Gloriosa''. La seva absència, desorganització i falta d'un comandament clar en les batalles decisives, per exemple a la [[batalla de l'Ebre]] on la superioritat aèria feixista va ser total, va ser un factor decisiu a favor dels colpistes.
 
== Història ==
 
=== Els principis de l'aviació a Espanya ===
Al voltant de [[1900]], ja existien ena Espanya, aficionats a l'aeronàutica que bé, feien ascensions en globus, o es treien el títol de pilot fora de Espanya. Les Forces Aèries es van constituir en Espanya, el 2 d'abril de [[1910]] per mitjà d'un reial decret, com a conseqüència del desenvolupament d'aquesta arma, i també per reial decret el 28 de febrer de [[1913]] es va crear ''l'Aeronáutica Militar'', que incloïa el l'[[Aeròstat|l'Aeroestació]] i Aviació<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=A963122D791E3CCFC125744800472D23 Ejercito del Aire: História]</ref> depenent delde l'arma d'Enginyers amb caràcter de d'experiència, creant-se també el primer aeroport militar de ''Cuatro Vientos''.<ref>[http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/FARE/Antecede/Antecede.htm Republica: FARE: Inicios]</ref>▼
 
[[Fitxer:Henry Farman Daedalus.jpg|rigthright|thumb|Henry Farman, el primer avió militar que es va utilitzar a Espanya]] ▼
▲Al voltant de [[1900]], ja existien en Espanya, aficionats a l'aeronàutica que bé, feien ascensions en globus, o es treien el títol de pilot fora de Espanya. Les Forces Aèries es van constituir en Espanya, el 2 d'abril de [[1910]] per mitjà d'un reial decret, com a conseqüència del desenvolupament d'aquesta arma, i també per reial decret el 28 de febrer de [[1913]] es va crear ''l'Aeronáutica Militar'', que incloïa el [[Aeròstat|l'Aeroestació]] i Aviació<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=A963122D791E3CCFC125744800472D23 Ejercito del Aire: História]</ref> depenent del arma d'Enginyers amb caràcter de experiència, creant-se també el primer aeroport militar de ''Cuatro Vientos''.<ref>[http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/FARE/Antecede/Antecede.htm Republica: FARE: Inicios]</ref>
D'aquesta època, és de destacar la construcció del [[dirigible]] ''España'', per part de [[Leonardo Torres Quevedo]] i el capità ''Alfredo Kindelán'', que van fer una demostració des de l'aeroport de Guadalajara.<ref>[http://blog.sandglasspatrol.com/index.php/blog/54-historia/568-graf-zepelin-sobre-la-gran-via-dirigibles-en-espana Graf Zepelin sobre la Gran Via: Dirigibles en España]</ref> També va ser el capità Kindelan, l'encarregat de comprar els dos primers avions de guerra, que van ser dos Farman. Posteriorment i com a conseqüència de diversos fets degutsoriginats aper diversesles crisis en territoris colonials, i la fi de la [[Primera Guerra Mundial]], es va crear, també per reial decret, el 13 de setembre de [[1917]]<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=D9F689E9734A1913C125744800473229 Ejercito del Aire: História]</ref> ''l'Aeronautica Naval'', depenent de la Marina, que es va establir en el nou aeroport conjunt de los Alcázares, on podien actuar els [[Hidroavió|hidroavions]]. No va ser fins el 19 de desembre de [[1918]], que un altre reial decret passà a fusionar-la amb l'Aeronáutica de Guerra, passant a crear l'Aeronáutica Militar.▼
 
▲[[Fitxer:Henry Farman Daedalus.jpg|rigth|thumb|Henry Farman, el primer avió militar que es va utilitzar a Espanya]]
▲D'aquesta època, és de destacar la construcció del [[dirigible]] ''España'', per part de [[Leonardo Torres Quevedo]] i el capità ''Alfredo Kindelán'', que van fer una demostració des de l'aeroport de Guadalajara.<ref>[http://blog.sandglasspatrol.com/index.php/blog/54-historia/568-graf-zepelin-sobre-la-gran-via-dirigibles-en-espana Graf Zepelin sobre la Gran Via: Dirigibles en España]</ref> També va ser el capità Kindelan, l'encarregat de comprar els dos primers avions de guerra, que van ser dos Farman. Posteriorment i com conseqüència de diversos fets deguts a diverses crisis en territoris colonials, i la fi de la [[Primera Guerra Mundial]], es va crear, també per reial decret, el 13 de setembre de [[1917]]<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=D9F689E9734A1913C125744800473229 Ejercito del Aire: História]</ref> ''l'Aeronautica Naval'' depenent de la Marina, que es va establir en el nou aeroport conjunt de los Alcázares, on podien actuar els [[Hidroavió|hidroavions]].
No va ser fins el 19 de desembre de [[1918]], que un altre reial decret passa a incloure les dues branques en el que s'anomena ''Aeronáutica de Guerra'', creant-se l{{'}}''Aeronáutica Militar''.
 
=== Desenvolupament ===
L'industria espanyola va mirar d'adequar-se a la nova arma, i es quan sorgeixen indústries com [[Construcciones Aeronáuticas|CASA]] o [[Hispano Suiza]] fàbrica de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]]. El [[1914]] fou quan [[Hispano Suiza]] de Barcelona, creacreà el [[Hispano Suiza V8|motor V8]], que amb diverses llicències a tot el món, se'n van fabricar al voltant de 90.000, ja qui diu que va ajudar a guanyar la guerra als aliats.▼
 
▲L'industria espanyola va mirar d'adequar-se a la nova arma, i es quan sorgeixen indústries com [[Construcciones Aeronáuticas|CASA]] o [[Hispano Suiza]] fàbrica de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]]. El [[1914]] fou quan [[Hispano Suiza]] de Barcelona, crea el [[Hispano Suiza V8|motor V8]], que amb diverses llicències a tot el món, se'n van fabricar al voltant de 90.000, ja qui diu que va ajudar a guanyar la guerra als aliats.
 
Aquestes indústries, junt amb altres, com [[Talleres Hereter]] de [[Sant Martí de Provençals]] ([[Barcelona]]),<ref>[http://www.sabadell-aviacio-historia.com/TH-3_Model.htm#caudron1 Aeroport de Sabadell: Biplà Tallers Hereter]</ref> que abans es dedicaven a la construcció d'avions civils, també es dóna el cas, que acabada la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]], s'omple les forces aèries de material de rebuig d'aquesta guerra, ja que ha demostrat que en un futur, l'aviació serà una arma important.
 
Durant l'any [[1926]] tetingué lloc els raids aeris per part de la l'aeronàutica espanyola, tals com el vol transoceànic del [[Plus Ultra (hidroavió)|Plus Ultra]], el raid a [[Filipines]] per part de la [[Breguet 19#Fets Esportius|Patrulla Elcano]], o el raid de la [[Dornier Do J#Fets Històrics|Patrulla Atlàntica]].<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=4FC600FADEEA7ACBC125744800473D26 Ejercito del Aire: Historia]</ref> Durant l'any [[1927]], es declara vencedor el [[Nieuport 52]], com avió de caça que equipara ''l'Aeronàutica Militar'', passant-se a fabricar sota llicenciallicència a [[Hispano Suiza]] de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]]. També en [[1928]], tétingué lloc el raid [[Sevilla]] – ''Naziriyah'' (actual [[Iraq]]) amb el [[Breguet 19]] anomenat ''Jesús del Gran Poder'', que després va fer el vol que sortint de [[Sevilla]], vanva arribar fins a [[L'Havana]] ([[Cuba]]), després d'haver recorregut [[Amèrica del Sud]], en el [[1929]].
 
=== Naixement de les FARE ===
[[Fitxer:Roundel of the Spanish Republican Air Force.svg|rigthdreta|thumb|Emblema de les '''FARE''']]
Les Forces Aèries de la República Espanyola, neixen com a conseqüència de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] en el any [[1931]]. Continuen sent dues branques, l'Aviació Militar, i L'Aeronàutica Naval, depenent de l'exèrcit de terra la primera, mentre que la segona depenia de la marina. Encara que després, en [[1933]], les dues van passar a dependre de la ''Direcció General d'Aeronàutica'', que es va crear per un reial decret, continuant sent independents l'una de l'altre.<ref>[http://adar.es/index/index.php?option=com_content&task=view&id=92 Asociación de Aviadores de la República: La Aviación de la Republica]</ref> A partir de [[1933]], l'Aeronàutica Naval va a passar a denominar-se ''Aviació Naval'', continuant depenent de la marina, encara que al seu personal li agradava dir-se de l'Aeronaval.
 
És en aquesta època que es realitzen els primers assajos de [[Juan de la Cierva y Codorniu|la Cierva]] amb el seu [[autogir]] [[Cierva C.30]].
 
Per [[reial decret]], el juny de [[1931]], desapareix l'Aeronàutica Militar, que passa a dependre directament al ''Ministeri de la Guerra'', i el novembre es passa un comunicat per el que es reordenen les forces aèries de la península.<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=91772369E81C854DC125744800476377 Ejercito del Aire: Història ]</ref> El juny de 1933, és nomenat el capità ''Warlela'' Cap del Servei de Fotografia Aèria, per l'avanç cadastral. L'octubre de 1934 esclata la revolució minera a [[Astúries]], on per primer cop es fan servir els autogirs com a mitjà d'observació. El juny de 1936, es reordena l'Aviació militar en regions aèries.
 
[[Fitxer:I-15 Polikarpov Tinker.jpg|rigth|thumb|Com anava pintat undreta|El [[PolikarpovPolikàrpov I-15|]] (''Xato'']])]]
[[Fitxer:Polikarpov R-Z-Natacha.jpg|thumb|rightdreta|El [[PolikarpovPolikàrpov R-Z]] conegut com a (''Natatxa''.)]]
Quan esclata la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], l'aviació es divideix en els dos bàndols, les ''FARE'' i L''La AviaciónAviació Nacional'' (seguidors del general Franco), havent-hi els primers dies, molts moviments d'avions i pilots que s'intercanvien de bàndol, i sent requisat qualsevol aparell capaç de volar. Davant de l'ajut proporcionat pels governs feixistes d'Itàlia i Alemanya a l{{L'}}''AviaciónAviació Nacional'', les ''FARE'', van haver de cercar ajutajuda internacional, que va ser moltes vegades intervingut per les forces parlamentàries dretanes a França, i polítiques no intervencionistes en la resta d'Europa. L'únic país que va fer una aportació de qualitat, va ser la Unió Soviètica, a canvi sempre d'uns preus molt elevats.
 
Les ''FARE'' van desaparèixer amb la pèrdua de la guerra per part de la República, i molts dels seus aparells van acabar en mans de les forces aèries afins ade [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]].
 
== Articles relacionats ==
Linha 44 ⟶ 59:
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |nom= David |cognom= Gesalí |nom2= David |cognom2= Íñiguez |títol= La guerra àeria a Catalunya (1936-1939) |url= http://www.rafaeldalmaueditor.cat/coleccions.php |editorial= Rafael Dalmau ed. |any= 2012 |isbn= 978-84-232-0775-6}}
* {{ref-llibre |nom= Josep |cognom= Capellades |títol= Memòries d'un mecànic de l'aviació republicana |url= http://www.andana.cat/Llibres/JosepCapellades.php |editorial= edicions Andana |any= 2010 |isbn= 978-84-96995-30-7}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Spanish Republican Air Force}}
* [http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=684308D600241B20C125746C0026797F Museu de l'Aire - Exèrcit de l'Aire] {{es}}
* La Aviación en Cataluña, J.J.Maluquer, Editorial San Martin
* [http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/FotoFare/FotoFare.htm Fotografies de les FARE] {{es}}
* Yo fuí piloto de caza Rojo, Francisco Tarazona, Editorial San Martin
* [http://adar.es/index/index.php?option=com_content&task=view&id=97 Associació d'Aviadors de la República] {{es}}
* [http://adar.es/index/index.php?option=com_content&task=view&id=13&Itemid=27 Llista d'aviadors de les FARE (incompleta)] {{es}}
* [http://www.adar.es/emblemas.pdf Emblemes de les FARE] {{es}}
* [http://www.zi.ku.dk/personal/drnash/model/spain/codes.html Codis didentificació dels avions de la Guerra Civil Espanyola] {{en}}
* [http://latiendarepublicana.com/es/pins-especiales/179-pin-de-fuerzas-aereas-de-la-republica-espanola.html Insígnia de l'Aviació Republicana] {{es}}
 
{{ORDENA:Forces Aeries De La Republica Espanyola}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Forces_Aèries_de_la_República_Espanyola»