Revisió del 22:03, 12 maig 2014 modifica Unapersona (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 4.506 edits m Revertides les edicions de 95.19.206.234 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot ← Edició anterior		Revisió del 23:00, 13 maig 2014 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 64: Al matí, quan es formen els corrents tèrmics ascendents, salten des de les parets enmig d'un terrabastall impressionant i es van enlairant en amplis [[cercle]]s fins que ja no se'ls pot distingir. És un bon planador, de vol majestuós, que ha de romandre molta estona a l'aire per tal de descobrir l'[[aliment]]. Aquesta activitat la realitza en comunitat, per poder abastar més territori; aleshores, quan un individu localitza quelcom o percep moviment sospitós de [[còrvid]]s, inicia un vol de descens característic que avisa els altres. Després, davant de la despulla, mengen per torns, seguint un ordre [[jerarquia\|jeràrquic]]. És en aquest moment que se'ls pot veure efectuant saltets a terra, on es mouen amb més dificultat que no pas volant.<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgines 32-33. ISBN 843150434X.</ref> El voltor comú és una au planadora més que voladora, doncs tot just mou les ales a l'aire, romanent planat en les altes corrents durant les hores de més calor del dia. <ref Name = Nicolai> {{~~citar~~ ref-llibre \| autor = Nicolai, J. \| títol = Rapinyaires \| any = 1990 \| llengua = espanyol \| pàgines = 80 \| lloc = León, Espanya \| editorial = Edicions Everest \| isbn = 84-241-2638-6}} </ref> Prefereix aixecar-se sobre corrents ascendents que es corresponen amb fenòmens aerològics com la convectivitat tèrmica, ascendència dinàmica o termodinàmica, la convergència de brises, la restitució, l'ona de muntanya o les falques d'aire fred de caràcter meteorològic que aixequen grans masses d'aire calent, passant hores volant entre altures de 1.800 a 3.500 metres sobre el nivell del mar, encara que en dies excepcionals puguin arribar als 6.000 metres sobre el nivell del mar i recorrent des de 50 quilòmetres a 300 quilòmetres depenent de la potencialitat convectiva del dia, a la recerca d'[[animal]]s morts (especialment grans [[mamífer]]s) dels que alimentar-se. Quan planeja, sol manternir les ales una mica per sobre de l'horitzontalitat i els plans de sustentació una mica arquejats. == Estat de conservació == Línia 74: A més amenacen l'hàbitat del voltor comú construccions d'infraestructures (pistes forestals, camins, rurals, tallafocs, dics), urbanitzacions i les tales i aclarides abusives en època de cria i en les zones properes als seus nius. Existeixen centres de conservació i cura del voltor comú, com el Refugi de Rapinyaires de Montejo de la Vega, fundat l'any 1975 per Félix Rodríguez de la Fuente. El treball del refugi s'ha notat en un creixement progressiu de la població de voltors, com es reflecteix en els diferents censos que realitzen nombrosos ornitòlegs cada any <ref> Com es pot comprovar en la informació sobre el cens de tardor de 2010 {{~~Cita~~ ref-web \| url = http://www.divulgauned.es/spip.php?article249\|títol=Tímida recuperació del voltor comú \| Data = 22 desembre 2010}} </ref> == Mitologia ==

Voltor comú: diferència entre les revisions