Confucianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: assesinar > assassinar
Línia 9:
Encara que el confucianisme va arribar a ser la ideologia oficial de [[Xina|l'Estat xinès]], mai ha existit com una religió establerta amb una [[Església (arquitectura)|església]] i un [[clergat]]. Més que crear una nova religió, [[Kongzi|Confuci]] va intentar la recuperació dels rituals i valors ancestrals xinesos de cara a al reforma moral de al societat en la que va viure.<ref name="Tu wei-ming">[Tu Wei- Ming. El confucianisme. Cultivar-se a un mateix. Dialogal. Quaderns de l'Associació UNESCO per al Diàleg Intereligiós. Barcelona, estiu 2004 nº10]</ref> Els erudits xinesos van lloar a Confuci com a gran [[mestre]] i [[savi]], però mai el van adorar com un [[déu]]. Confuci tampoc no es va proclamar a si mateix una [[divinitat]]. A diferència d'altres tradicions, els temples erigits en honor a Confuci no eren llocs on grups organitzats es reunien per lloar-lo, sinó edificis públics dissenyats per a cerimònies anuals, en particular l'aniversari del [[filòsof]]. Diversos intents per divinitzar Confuci i guanyar prosèlits al confucianisme van fracassar a causa de la naturalesa secular de la seva [[filosofia]].<ref name="EC"/>
 
Aquest pensament es va formar durant un llarg període que abasta les èpoques de [[Primaveres i Tardors]] i el [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|període dels Regnes Combatents]] (segles VII al III aC). Quan la Xina va ser reunificada pel Primer Emperador Qin (221 aC), ja era una doctrina perfectament formada i definida, amb molts seguidors i un gran corpus textual. El confucianisme sobrevisqué la seva supressió durant la dinastia Qin, en la qual es van cremar obres i es van assesinarassassinar mestres confucians, gràcies en part al descobriment d'obres clàssiques ocultes a les parets de la casa d'un erudit.<ref name="Xinzhong Yao">Xinzhong, Yao. El confucianismo. Akal Cambridge. Madrid (2003) ISBN 978-84-8323-133-3 (en castellà)</ref>
 
Amb la [[dinastia Han]] (202 aC -220 dC), el confucianisme pren el cos d'escola [[filosofia|filosòfica]] i impregna tots els àmbits de la vida xinesa; l'estudi de les obres clàssiques del confucianisme es va convertir en la base del sistema d'[[exàmens imperials]] i del pla educatiu. Aquesta evolució es va produir de forma gradual, durant les primeres dècades dels Han no existia una gran diferència entre els confucians i els taoistes, especialment entre el cos de funcionaris. No obstant això, seria la doctrina confuciana la que molt aviat adquiriria preponderància, fins al punt de convertir-se en religió oficial i trobar la seva màxima expressió en la reglamentació del sistema d'exàmens per al reclutament de funcionaris governamentals estructurat sobre la base de les sis obres clàssiques de la doctrina d'aquesta escola. Això ho va posar en pràctica l'emperador Wu-ti (dinastia Han) a l'any 135 aC.