Croàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
m Bot: Rv. edic. de 193.146.93.1 (disc.) a vers. 13126592 de ArnauBot (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
<!--COMENÇA TAULA PAIS-->
{{Taula d'estat
| preposicio_pais = de
| gentilici = Croat, croata
| nom_comu = Croàcia
| nom_original = Republika Hrvatska
| imatge_bandera = Flag of Croatia.svg
| imatge_escut = Coat of arms of Croatia.svg
| lema_nacional = Cap
| imatge_mapa = LocationCroatia.png
| idiomes_oficials = [[Croat (llengua)|Croat]] (també l'[[italià]] al [[Comtat d'Ístria]])
| capital = [[Zagreb]]
| coordenades_capital = {{coord|45|48|N|16|0|E|type:country(56542)|display=inline,title}}
| major_ciutat = [[Zagreb]]
| tipus_govern = [[República]] [[democràcia|democràtica]]
| titols_liders = [[President de Croàcia|President]] <br /> [[Primer ministre de Croàcia|Primer Ministre]]
| noms_liders = [[Ivo Josipović]]<br />[[Zoran Milanović]]
| area = 56.542
| posicio_llista_area = 124è
| magnitud_area = 1 E10
| percentatge_aigua = 0,01%
| codi_FIPS = HR
| poblacio_censada = 4.437.460
| any_cens_poblacio = [[2001]]
| densitat_poblacio = 83
| posicio_llista_densitat = 116è
| moneda = [[Kuna (moneda)|Kuna]]
| codi_moneda = HRK
| tipus_sobirania = [[Sobirania]]
| events_establir_sobirania = [[Independència]]<br />de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]
| dates_establiment_sobirania = <br />[[25 de juny]] del [[1991]]
| zona_horaria = [[Zona horària#Central European Time.2C tamb.C3.A9 anomenat MET - Middle European Time .2A|CET]]
| variacio_utc = +1
| zona_horaria_DST = [[Zona horària#Central European Time.2C tamb.C3.A9 anomenat MET - Middle European Time .2A|CET]]
| variacio_utc_DST = +2
| himne_nacional = [[Lijepa naša domovino]] ''(''La nostra bella pàtria'')'
| domini_TLD = hr
| codi_trucada = 385
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Croàcia''' (en [[croat (llengua)|croat]]: ''Hrvatska''), oficialment '''República de Croàcia''' (''Republika Hrvatska'') és un Estat de l'[[Europa]] [[Mar Mediterrània|mediterrània]] situada a la zona de transició entre l'[[Europa Central]] i els [[Balcans]]. Limita al nord amb [[Eslovènia]] i [[Hongria]], al nord-est amb [[Sèrbia]] i al sud-est amb [[Montenegro]] i [[Bòsnia i Hercegovina]], i al sud i a l'oest amb la [[mar Adriàtica]]. La regió meridional de [[Dubrovnik]] queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar a través del port de [[Neum]].
La capital és [[Zagreb]], amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals són [[Split]], [[Rijeka]] i [[Osijek]], amb més de cent mil.
L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la [[Unió Europea]],<ref name="2013UE" /> després d'haver format part, durant dècades, de [[Iugoslàvia]].
== Història ==
{{Principal|Història de Croàcia}}
=== Història antiga ===
Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els [[il·liris]], que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle VII, enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.
Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], on els otomans van començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tard, sota el poder de la [[Dinastia dels Habsburg]]. El [[1868]] va recuperar l'autonomia.
=== Història recent ===
{{main|Guerra de la independència croata}}
En la història recent era una república de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia]], de la qual es va declarar independent el [[1991]]. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població [[sèrbia]] que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el [[1998]] sota la supervisió de les [[Nacions Unides]].
Croàcia va demanar l'entrada a la [[Unió Europea]] l'any [[2003]] i va ser acceptat com a país candidat el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].<ref name="referendum">{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/favorables-Croacia-Unio-Europea-resultats_0_632336914.html |títol=Croàcia diu 'sí' a la UE, amb només un 47% de participació |consulta=[[23 de gener]] del [[2012]] |editor=[[Diari Ara|Ara.cat]] |data=[[23 de gener]] del [[2012]] |llengua= }}</ref>
El [[22 de gener]] del [[2012]] va organitzar el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que va tenir una participació de només el 47%, va guanyar àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].<ref name="referendum" />
L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la [[Unió Europea]].<ref name="2013UE">{{ref-web| url= http://www.324.cat/noticia/2144095/mon/Croacia-ingressa-a-la-Unio-Europea-com-a-soci-numero-28-amb-una-celebracio-multitudinaria | títol= Croàcia ingressa a la Unió Europea com a soci número 28 amb una celebració multitudinària | editor= [[324.cat]] | consulta= 1 de juliol de 2013}}</ref>
== Política ==
El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des del 2010. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política amb la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia. Va jugar un rol decisiu en la transformació democràtica d'aquest partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.
== Geografia ==
[[Fitxer:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sud de Croàcia.]]
Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). A l'extrem nord-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera amb [[Sèrbia]], mentre que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.
Dins el país hi podem distingir les següents unitats orogràfiques:
* De nord a sud, els [[Alps Dinàrics]], amb carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
* La [[Planura Pannònica]], que comprèn gran part d'Eslavònia, a l'est del país, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
* La [[Planura dalmàtica]], a la costa
* La conca endorreica de Lecko Polje
* Les muntanyes de Karnten, al nord, amb el Joancica (1.061 m).
* Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).
Entre els rius, podem destacar els Dunaj, [[Drava]], [[Sava]], Lonja, Kupa, [[Riu Una|Una]], Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacables del país són els dels parcs naturals de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i Krka, vora la costa dàlmata.
== Economia ==
{{AP|Economia de Croàcia}}
Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada amb el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.
== Subdivisió administrativa ==
[[Fitxer:Counties of Croatia.png|thumb|250px|Croàcia es divideix en 20 [[comtats de Croàcia|comtats]] (en [[Croat (llengua)|croat]] ''županija'', plural ''županije'') i 1 ciutat ''(grad)'':
<br /> 1 [[Comtat de Zagreb|Zagreb]] ''(Zagrebačka)'' <br /> 2 [[Comtat de Krapina-Zagorje|Krapina-Zagorje]] ''(Krapinsko-zagorska)'' <br /> 3 [[Comtat de Sisak-Moslavina|Sisak-Moslavina]] ''(Sisačko-moslavačka)'' <br /> 4 [[Comtat de Karlovac|Karlovac]] ''(Karlovačka)'' <br /> 5 [[Comtat de Varaždin|Varaždin]] ''(Varaždinska)'' <br /> 6 [[Comtat de Koprivnica-Križevci|Koprivnica-Križevci]] ''(Koprivničko-križevačka)'' <br /> 7 [[Comtat de Bjelovar-Bilogora|Bjelovar-Bilogora]] ''(Bjelovarsko-bilogorska)'' <br /> 8 [[Comtat de Primorje-Gorski Kotar|Primorje-Gorski Kotar]] ''(Primorsko-goranska)'' <br /> 9 [[Comtat de Lika-Senj|Lika-Senj]] ''(Ličko-senjska županija)'' <br /> 10 [[Comtat de Virovitica-Podravina|Virovitica-Podravina]] ''(Virovitičko-podravska)'' <br /> 11 [[Comtat de Požega-Eslavònia|Požega-Eslavònia]] ''(Požeško-slavonska)'' <br /> 12 [[Comtat de Brod-Posavina|Brod-Posavina]] ''(Brodsko-posavska)'' <br /> 13 [[Comtat de Zadar|Zadar]] ''(Zadarska)'' <br /> 14 [[Comtat d'Osijek-Baranja|Osijek-Baranja]] ''(Osječko-baranjska)'' <br /> 15 [[Comtat de Šibenik-Knin|Šibenik-Knin]] ''(Šibensko-kninska)'' <br /> 16 [[Comtat de Vukovar-Srijem|Vukovar-Srijem]] ''(Vukovarsko-srijemska)'' <br /> 17 [[Comtat de Split-Dalmàcia|Split-Dalmàcia]] ''(Splitsko-dalmatinska)'' <br /> 18 [[Istarska Županija|Istria]] ''(Istarska)'' <br /> 19 [[Comtat de Dubrovnik-Neretva|Dubrovnik-Neretva]] ''(Dubrovačko-neretvanska)'' <br /> 20 [[Comtat de Međimurje|Međimurje]] ''(Međimurska)'' <br /> 21 [[Zagreb]] ''(Grad Zagreb)'']]
{{principal|Comtats de Croàcia}}
Cada comtat té una assemblea que està composta pels representants elegits per vot popular, mitjançant l'[[Mètode D'Hondt|escrutini proporcional plurinominal]], durant un període de quatre anys. L'assemblea elegeix la direcció executiva del comtat, decideix els [[pressupost]]os anyals, les propietats del comtat, etc.
El [[governador]] del comtat és el ''župan'', que té fins a dotze diputats, anomenats ''dožupan''. El ''župan'' presideix el govern executiu del comtat, y representa al comtat en afers exteriors.
La ciutat més gran és [[Zagreb]], única que supera el milió d'habitants.
La segueixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Després les segueixen ciutats més petites com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].
{{Subdivisions de Croàcia}}
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Llista de governants de Croàcia]]
* [[President de Croàcia]]
* [[Estat independent de Croàcia]]
* [[Guerra de la independència croata]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Croatia}}
{{wikimedia|commons=Croatia|wikt=Croàcia}}
* [http://www.croatia.hr/English/Home/Naslovna.aspx Croatian National Tourist Board] {{hr}} {{en}} {{de}}
* [http://pagines.uab.cat/euroviatges/content/alemanya Alemanya (Els Països de la UE) ]Portal del [http://www.uab.cat/biblioteques/cde/ Centre de Documentació Europea] de la Universitat Autònoma de Barcelona
{{Estat_de_la_UE}}
{{Europa}}
{{Enllaç AB|en}}
{{ORDENA:Croacia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Croàcia| ]]
{{Enllaç AD|hr}}
{{Link GA|es}}
{{Link GA|ro}}
| |||