Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions

A la desorganització inicial que va seguir a la mort de [[Qara Yússuf]], va substituir molt aviat una recuperació sota [[Iskandar ibn Kara Yusuf|Iskandar]], el fill de Qara Yússuf que la primavera del [[1421]] va derrotar decisivament als aq qoyunlu que atacaven [[Mardin]]; l'exèrcit timúrida que en aquell moment estava acampat a l'[[Araxes]], va començar a tenir por; els qara qoyunlu llavors van aixecar forces importants (entre 30.000 i 40.000 homes) per enfrontar a l'exèrcit timúrida a la plana d'[[Alashgird]] entre Erzurum i Agri (Aghri); per fer front a la utilització dels elefants pels timúrides, Iskandar va entrenar als seus cavalls a la lluita contra elefants amb imitacions d'aquestos fetes d'argila. Shah Rukh preferia no passar la zona del [[llac Van]] i retornar a l'[[Azerbaidjan]], però sota pressió de Kara Yülük Uthman (aq qoyunlu) i altres emirs locals, va haver de marxar contra Iskandar; la batalla d'Alashgird va durar tres dies (del [[30 de juliol]] a l'[[1 d'agost]] de [[1421]]) i encara que Shah Rukh va triomfar per la superioritat en homes i material, els qara qoyunlu van lluitar amb dignitat.

 

 

Shah Rukh volia donar el govern de l'Azerbaidjan reconquerit a un dels seus fills (tenia l'hereu [[Ulug Beg]] i cinc fills més) però cap d'ells el va acceptar per por d'Iskandar, i finalment va retornar a Khorasan deixant Azerbaidjan al derrotat emir qara qoyunlu. Isfahan (Ispan), germà d'Iskandar, i general de l'ala esquerra de l'exèrcit d'Alashgird, es va apoderar de Tabriz però el seu germà el va obligar a sortir-ne ràpidament i retirar-se a la plana de Pasin al [[Gilan]].

Del [[1422]] al [[1424]] Iskandar es va dedicar a castigar als emirs que no li havien estats lleials: el d'[[Emirat de Hakkâri|Hakkari]] i el de [[Bidlis]], i va annexionar [[Van]], [[Akhlat]] i [[Mush]]. El [[1428]] va fer campanya a [[Xirvan]] contra el xirvanxah Shah Khalil Allah, que era vassall de Shah Rukh, i va saquejar i devastar el seu territori. El [[1429]] va ocupar [[Sultaniyya]], [[Zandjan]], [[Qazwin]] i [[Abhar]] que formaven part dels dominis de [[Shah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]], i aquest va haver de fer una nova expedició a l'Azerbaidjan al front d'un exèrcit nombrós; els dos bàndols es van trobar a Salmas i la batalla va durar dos dies (17 i [[18 de setembre]] de [[1429]]) i altra vegada la superioritat de Shah Rukh es va acabar imposant, però en una hàbil maniobra, i convençut que no podria acabar amb els qara qoyunlu, va entregar l'Azerbaidjan con a vassall seu, a un germà del seu rival Iskandar, de nom Abu Said (el germà més jove), retornant a Herat el [[1430]]. Immediatament Iskandar va eliminar al seu germà (1432) al que va executar.

 

 

Un altre germà, [[Djahan Shah]], que governava els territoris de la vora del llac Van, davant l'hostilitat que li manifestava Iskandar, li va declarar la guerra ([[1433]]) i el 1433 o 1434 es va declarar vassall de Shah Rukh. Amb el vassallatge d'aquestos prínceps Shah Rukh es va sentir fort i, a petició del [[xirvanxah]], va marxar en expedició cap a l'Azerbaidjan ([[1434]]). Shah Rukh va cridar a Djahan Shah a [[Rayy]], el va proclamar sultà suprem dels qara qoyunlu, i va envair territori d'Iskandar. Aquest davant l'enemic superior es va retirar cap a [[Erzerum]], i pel camí es va trobar amb l'exèrcit de Kara Yülük Uthman [[Aq Qoyunlu]] al que va causar una greu derrota (agost/setembre de [[1435]]) en la que Kara Uthman va morir (el seu cap fou enviat per Iskandar al sultà mameluc [[Barsbay]], 1422-1438); Iskandar es va retirar a territori otomà a l'espera de la retirada timúrida, i fou perseguit per l'exèrcit timúrida sense resultat; només abandonar el camp els timúrides va retornar i va recuperar els seus dominis. Els aq qoyunlu van entrar en un conflicte successori el que va facilitar la seva tasca. Però el [[1438]] va voler ocupar Azerbaidjan que havia passat a mans de Djahan Shah, i fou derrotat a la rodalia de [[Tabriz]]. Iskandar va fugir a la fortalesa inexpugnable d'[[Alindjak]], on tenia a la família i tresors, i Djahan Shah el va assetjar; esperava ajut d'Egipte i Barsbay va enviar un exèrcit, però llavors va morir aquest sultà el [[7 de juny]] de [[1438]], i l'exèrcit va saber la notícia quan era a [[Erzindjan]] i va retornar a Egipte; les esperances d'Iskandar es van esvair. Poc després Iskandar era assassinat pel seu propi fill Shah Kubad. Finalment Djahan Shah va conquerir la fortalesa i fou reconegut com a sultà arreu.