Tessalònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: jueva quant ja > jueva quan ja
m Corregit: Un altra versió > Una altra versió
Línia 10:
El [[421 aC]] la ciutat fou ocupada pels atenencs però dos anys després fou cedida a Perdicas. Uns anys després, vers els inicis del segle IV, fou ocupada pel rei espartà Pausanies. No s'esmenta després fins que ho fa [[Polibi]] amb el seu nou nom de Tessalònica.
 
Tessalònica fou fundada (segons [[Estrabó]]) per [[Cassandre]] el [[315 aC]] (el mateix any que va fundar la ciutat de [[Cassàndria]]) al lloc (o pròxima) de l'antiga Therme o Therma, al districte anomenat Mygdònia o [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]], i li va donar el nom de la seva muller Thessalònica, germana d'[[Alexandre el gran]]. UnUna altra versió (recollida per Constantí Porfirogènit) diu que la fundar Filip, el pare d'Alexandre, per commemorar una victòria sobre els tessalis; i una tercera versió diu que fou fundada per Filip però que li va donar el nom de la seva filla. La ciutat fou poblada amb la gent de Therme i de tres ciutats més petites de la seva rodalia (Anèia, Cissos i Calastra). No consta que Therme hagués estat destruïda, i no se sap tampoc si va perdre immediatament la seva condició de ciutat en favor de la nova o van restar ambdues, o bé si fou més aviat un reanomenament.
 
Aviat va esdevenir un port militar i la ciutat es va fer més gran. Es va rendir als romans després de la batalla de [[Pidna]] i va esdevenir capital d'un dels quatre districtes de Macedònia (el districte segon). Quan Macedònia fou convertida en província romana Tessalònica va esdevenir capital provincial tot i que fins més tard no fou esmentada com a metròpolis. Ciceró es va refugiar a la ciutat, a la casa del [[qüestor|qüestor romà]], durant el seu exili. A la primera guerra civil fou el quarter general del partit pompeià i del senat. A la segona guerra civil va prendre partit per Octavi August i Marc Antoni i va obtenir la condició de ciutat lliure. S'han trobat algunes monedes amb la inscripció ''Eleutherias'' que deu fer referència a aquest fet.