Tlemcen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Bakhti es desconeguda > Bakhti és desconeguda
m Corregit: lloc com ifranita i en un altra com maghrawa > lloc d'ifranita i en un altre de maghrawa
Línia 62:
Però al cap d'un temps el govern omeia, per evitar un poder massa gran de Yaddu, va començar a afavorir a un dels caps maghrawes de nom Ziri ibn Atiyya <ref> Ibn khaldun esmenta com a caps dels maghrawes en aquest temps, a part de al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, a Ziri ibn Khazar, Ziri ibn Atiyya, Mukatil ibn Attiya -germà de l'anterior-, Khazrun ibn Muhammad i Falful ibn Said, tots els quals apareixen entre els principals col·laboradors del general Djafar ibn Ali ibn Hamdun, governador omeia del Magreb designat per [[al-Hàkam II]], califa del 961 al 976 </ref> i la vella rivalitat entre Maghrawa i Banu Ifran va renéixer.
 
El [[989]]/[[990]] o [[991]]/[[992]], Ziri ibn Attiya va rebre del califa omeia el govern de Fes. Yaddu es va revoltar. Els omeies i els seus aliats maghrawes es van imposar i Yaddu va acabar havent de fugir al Sàhara on va morir el 993/994. Els seus descendents van establir un emirat a [[Salé]] i [[Tadla]]. Pocs anys després apareixen els Maghrawa governant a Tlemcen i cal pensar que fou el clan Banu Khazar, els que van dominar la ciutat, des de Fes.<ref>els Maghrawa van tardar un segle a retornar a les seves terres del Chelif i entremig es van crear emirats a Fes, Sigilmasa i Aghmat </ref> Segons Ibbn Khaldun, al-Muizz ibn Ziri (1099-1026) va arrabassar Tlemcen i la seva regió al zírida [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] i en va confiar el govern a un parent de nom Yala ibn Muhammad, fill de l'emir Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad II (emir dels maghawes vers 979-986). Yala fou fidel a al-Muizz; va transmetre als seus descendents <ref> el nom del seu successor i altres abans de la meitat del segle XI no són esmentats pels historiadors </ref> el govern de Tlemcen i aquestos van viure en pau amb els zírides (i van signar diverses treves amb els [[hammàdides]]) i progressivament Tlemcen va esdevenir un estat independent separat de Fes. Després del 1050 governava un emir de nom Bakhtit i Bakhti que va entrar en guerra contra els hammàdides trencant la treva en vigència. Bakhti va nomenar com a visir a un membre de la tribu [[Banu Ifran]] de nom Abu Suda que va aplegar a totes les tribus zenetes amb els Maghrawa i Banu Ifran com a principals, i va lliurar diverses batalles. Quan els [[hilalians]] (tribus de Zughba i d'Athbadj) van arribar a la zona vers [[1054]]/[[1055]], el príncep Bakhtit (que Ibn Khaldun qualifica en un lloc com d'ifranita i en un altraaltre comde maghrawa o Banu Khazar) governada a Tlemcen; els hammàdides es van aliar als nou vinguts i van lliurar diversos combats contra els zenetes fins que Abu Suda va morir em combat amb els [[hilàlides]] i els sues aliats el [[1058]]. La data de la mort de Bakhti és desconeguda, però se sap que el va succeir el seu fill al-Abbas ibn Bakhtit. Els Maghrawa i els Banu Ifran es repartien el govern de les tribus zenates al Magreb central, junt amb dues altres tribus, els Wamannu i els Banu Iluman. Durant el regnat d'al-Abbas ibn Bakhtit van arribar els [[almoràvits]]. El [[1080]]/[[1081]] [[Yússuf ibn Taixfín]] va enviar un exèrcit format per [[lamtunes]] que es va apoderar de Tlemcen. Al-Abbas fou executat junt amb tots els descendents de Yala ibn Muhammad i els maghrawes que s'havien refugiat a la ciutat foren exterminats com els almoràvits ja havien fet en altres llocs. Yússuf va fundar la ciutat de Takrat de la fusió de la qual amb la vella Tlemcen (Agadir) va néixer la nova Tlemcen.
 
=== Almoràvits i almohades ===