Tlemcen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Bakhti es desconeguda > Bakhti és desconeguda |
m Corregit: lloc com ifranita i en un altra com maghrawa > lloc d'ifranita i en un altre de maghrawa |
||
Línia 62:
Però al cap d'un temps el govern omeia, per evitar un poder massa gran de Yaddu, va començar a afavorir a un dels caps maghrawes de nom Ziri ibn Atiyya <ref> Ibn khaldun esmenta com a caps dels maghrawes en aquest temps, a part de al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, a Ziri ibn Khazar, Ziri ibn Atiyya, Mukatil ibn Attiya -germà de l'anterior-, Khazrun ibn Muhammad i Falful ibn Said, tots els quals apareixen entre els principals col·laboradors del general Djafar ibn Ali ibn Hamdun, governador omeia del Magreb designat per [[al-Hàkam II]], califa del 961 al 976 </ref> i la vella rivalitat entre Maghrawa i Banu Ifran va renéixer.
El [[989]]/[[990]] o [[991]]/[[992]], Ziri ibn Attiya va rebre del califa omeia el govern de Fes. Yaddu es va revoltar. Els omeies i els seus aliats maghrawes es van imposar i Yaddu va acabar havent de fugir al Sàhara on va morir el 993/994. Els seus descendents van establir un emirat a [[Salé]] i [[Tadla]]. Pocs anys després apareixen els Maghrawa governant a Tlemcen i cal pensar que fou el clan Banu Khazar, els que van dominar la ciutat, des de Fes.<ref>els Maghrawa van tardar un segle a retornar a les seves terres del Chelif i entremig es van crear emirats a Fes, Sigilmasa i Aghmat </ref> Segons Ibbn Khaldun, al-Muizz ibn Ziri (1099-1026) va arrabassar Tlemcen i la seva regió al zírida [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] i en va confiar el govern a un parent de nom Yala ibn Muhammad, fill de l'emir Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad II (emir dels maghawes vers 979-986). Yala fou fidel a al-Muizz; va transmetre als seus descendents <ref> el nom del seu successor i altres abans de la meitat del segle XI no són esmentats pels historiadors </ref> el govern de Tlemcen i aquestos van viure en pau amb els zírides (i van signar diverses treves amb els [[hammàdides]]) i progressivament Tlemcen va esdevenir un estat independent separat de Fes. Després del 1050 governava un emir de nom Bakhtit i Bakhti que va entrar en guerra contra els hammàdides trencant la treva en vigència. Bakhti va nomenar com a visir a un membre de la tribu [[Banu Ifran]] de nom Abu Suda que va aplegar a totes les tribus zenetes amb els Maghrawa i Banu Ifran com a principals, i va lliurar diverses batalles. Quan els [[hilalians]] (tribus de Zughba i d'Athbadj) van arribar a la zona vers [[1054]]/[[1055]], el príncep Bakhtit (que Ibn Khaldun qualifica en un lloc
=== Almoràvits i almohades ===
|