Occità gascó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: del só [-a > del so [-a
Línia 15:
Aquesta varietat occitana té una forta personalitat i és força diferenciada de la resta dels altres dialectes occitans i per això alguns lingüistes consideren que es tracta d'una llengua diferent. Aquesta opinió sembla minoritària i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'[[occitanisme]].
El gascó es divideix en diversos subdialectes entre els quals domina en el camp normatiu la varietat [[Bearnès|bearnesa]] (que en molts aspectes presenta més peculiaritats que l'allunyen del llenguadocià).
Els parlars pirinencs presenten tendències peculiars com l'article pirinenc ''eth'' (femení ''era''), la conservació possible del so [-a] final àton pel grafema ''-a'' final i, més localment, uns plurals femenins en [es] (l'aranès transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia ''-es'' en lloc de ''-as'').
 
[[Pèire Bèc]], un dels estudiosos més valuosos del gascó, va proposar de canviar la divisió supradialectal tradicional de l'occità (dos grups: nord-occità i sud-occità) separant el gascó del sud-occità, formant així una nova entitat més marcada. També se sol adjuntar el gascó al llenguadocià meridional i al català per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.