Nominalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per el dogma > per al dogma |
|||
Línia 1:
El '''nominalisme''' és una postura [[filosofia|filosòfica]], crítica davant el [[Plató|platonisme]], que es va desenvolupar a l'[[edat mitjana]]. Els universals (home, nació, planta, bondat) eren considerats només noms sense substància pels nominalistes. Aquest corrent de pensament afirmava que no són éssers ni entitats concrets, sinó meres [[abstracció (filosofia)|abstraccions]], sons de la veu ( "Flatus Vocis"), paraules que anomenen a diversos individus indistintament i per tant hi ha únicament en el camp intel·lectual, no a la realitat. Els universals tenien, segons els nominalistes, una realitat lògica, no ontològica, com pretenien els universalistes, que eren anomenats '' realistes '', ja que atorgaven als universals existència real. Els universals, segons els realistes, són anteriors i estan fora de les coses.
Amb això, els realistes seguien [[Plató]] i la seva doctrina de les idees arquetípiques. Per als nominalistes, suposar l'existència d'aquests universals significava limitar el pensament i el poder de [[Déu]]. Segons la seva doctrina, només tenien existència real els individus o les entitats particulars. Això plantejava un dilema teològic seriós, doncs, per
Filòsofs nominalistes van ser [[Roscelin de Compiègne]] (s. XI) i [[Guillem d'Occam]] (s. XIV). [[Duns Escot|Joan Duns Escot]] (s. XIII), [[Guillem Champeaux]] (s. XI-XII) i [[Bernard de Chartres]] (s. XII) van defensar l'antecedent del realisme. En termes molt generals, es pot dir que el [[pragmatisme]] i el [[positivisme]] lògic de la modernitat deriven del nominalisme medieval.
| |||