Vicente Fox Quesada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "Universitat de Harvard"
m Corregit: pas per el suport > pas pel suport
Línia 21:
Va unir-se al [[Partit Acció Nacional]] (PAN) durant la dècada de [[1980]] per invitació de Manuel Clouthier, un membre important del partit i candidat presidencial el [[1988]]. El mateix any, Fox va ser elegit com a diputat federal, representant a la ciutat de [[León]], [[estat de Guanajuato|Guanajuato]] en el Congrés de la Unió. El [[1991]] va ser candidat a governador de l'[[estat de Guanajuato]], en una de les eleccions més controvertibles, en què el candidat del [[Partit Revolucionari Institucional]] (PRI) va ser declarat guanyador. Després de diverses negociacions, Carlos Medina, un membre del PAN va ser designat com a governador interí.
 
El [[1995]] Fox va ser candidat a governador de l'estat de Guanajuato una altra vegada, guanyant les eleccions. Com a governador va promoure les inversions privades i l'eficiència i transparència governmentals. Guanajuato es va consolidar com a estat industrial durant la seva gestió. El [[1997]] va declarar la seva intenció de ser candidat presidencial del PAN, i el [[2000]] va ser designat candidat d'aquest partit, (que alguns crítics diuen que va ser més per la seva popularitat que no pas per elpel suport intern del seu partit) guanyant les eleccions presidencials i convertint-se en el primer candidat d'oposició a guanyar la presidència en 71 anys.
 
Això no obstant, Fox es va enfrontar amb un Congrés de la Unió dividit, en què el seu partit era minoria. Encara que va promoure el federalisme, i les inversions econòmiques, no va poder realitzar els canvis estructurals necessaris pel creixement econòmic accelerat (com ara la reforma d'energia i la reforma fiscal) atès que els partits d'oposició conformaven la majoria en el Congrés. Durant les eleccions parlamentàries del [[2003]], el PRI va recuperar-se, obtenint més diputacions, i afeblint la posició del PAN en el Congrés. Encara que l'economia és estable, i els últims anys Mèxic ha experimentat les taxes d'interès i la inflació més baixes de la seva història, el creixement anual del 3% en el [[PIB]] (molt més petit que el 7% anual que havia promès durant la seva campanya electoral), és considerat per l'[[OCDE]] i altres organismes econòmics una taxa de creixement insuficient per millorar les condicions de vida dels mexicans. Va ser succeït per [[Felipe Calderón]].