Bioestadística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i, sobre tot, no > i, sobretot, no |
m Corregit: composen > componen |
||
Línia 37:
Hom podria pensar que l'ús de la bioestadística és conseqüència de la ignorància actual i que en un futur no caldrà utilitzar-la. Si s'assumeix que un ésser viu és només el fruit d'interaccions electromagnètiques entre àtoms per formar molècules, cèl·lules, teixits i òrgans, sembla que no hi hauria cap problema per predir la seva evolució, ja que es coneixen les lleis que regeixen aquestes interaccions electromagnètiques. Segons el mecanicisme clàssic presentat per [[Laplace]], en un sistema dinàmic [[determinisme | determinista]], coneixent l'estat inicial seria possible determinar el seu estat en qualsevol moment posterior:
{{cita| Devem considerar l'estat present de l'univers com l'efecte del seu estat anterior, i com la causa del que vindrà. Una intel·ligència que, en un instant donat, conegués totes les forces de la naturalesa i la situació respectiva dels éssers que la
Però, segons [[Ian Hacking]], "l'esdeveniment conceptual més important de la física del segle XX va ser el descobriment de que el món no està subjecta al [[determinisme]]. La causalitat [...] va ser enderrocada o, almenys, inclinada i en suspens: el passat no determina exactament el que passarà en el futur".<ref> Hacking I. La domesticación del azar. Barcelona: Gedisa; 2006, pàg 17 </ref> Els científics van abandonar el somni determinista de [[Laplace]] per diverses raons, algunes teòriques i altres pràctiques:
|