Hircània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Pèrsia]] quant aquest > Pèrsia]] quan aquest |
Ampliació |
||
Línia 1:
[[File:Hyrcania.PNG|right|thumb|250px|<center>Mapa d'Iran i països del costat (incloent [[Turkmenistan]]), que mostra la ubicacó d'Hircània on avui es troba la provínica iraniana de [[Golestan]] </center>]]
'''Hircània''' (en [[llatí]]: '''''Hyrcania''''', en [[grec]]: ''Hyrkania''). fou una [[satrapia]] i regió de [[Pèrsia]] al sud de la [[mar Càspia]] (anomenada en l'antiguitat ''mar Hircània''. Limitava al nord-est amb l'[[Oxus]] ([[Amu Darya]]) que el separava de la [[Margiana]]; al sud-est limitava amb la Margiana; al sud amb les muntanyes ''Sariphi'' (avui Hazari) que la separaven d'[[Ariana]] i la [[satrapia de Pàrtia]] (al sud-oest); i a l'oest amb les muntanyes ''Coronus'' i el riu ''Charindas'', que la separaven de [[Mèdia Menor]]. Tot i això els límits no foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern [[Gurgan]] o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'[[Gorgan (ciutat)|Astarabad]]. Al nord-est hi vivien tribus [[escites]] com els [[danes]] (''danae'') i a l'oest els mardis o [[amardis]] i els tapuris.▼
[[File:Achaemenid Empire.jpg|thumb|350px|Mapa de l'Imperi Aquemènida amb Hircània]]
▲'''Hircània''' o '''Verkâna''' (en [[llatí]]: '''''Hyrcania''''', en [[grec]]: ''Hyrkania''). fou una [[satrapia]] i regió de [[Pèrsia]] al sud de la [[mar Càspia]] (anomenada en l'antiguitat ''mar Hircània''. Limitava al nord-est amb l'[[Oxus]] ([[Amu Darya]]) que el separava de la [[Margiana]]; al sud-est limitava amb la Margiana; al sud amb les muntanyes ''Sariphi'' (avui Hazari) que la separaven d'[[Ariana]] i la [[satrapia de Pàrtia]] (al sud-oest); i a l'oest amb les muntanyes ''Coronus'' i el riu ''Charindas'', que la separaven de [[Mèdia Menor]]. Tot i això els límits no foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern [[Gurgan]] o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'[[Gorgan (ciutat)|Astarabad]]. Al nord-est hi vivien tribus [[escites]] com els [[danes]] (''danae'') i a l'oest els mardis o [[amardis]] i els tapuris.
==Etimologia==
''Hyrcania'', escrit Ὑρiανία en [[grec]], és un calc del nom persa antic ''Verkâna'' com queda registrat en la inscripció [[Behistun]] de Dàrius I i d'altres cuneïformes. ''Verkā'' significa "llop" en persa antic. per tant , ''Hyrcania'' significa "Terra de llop".
Hircània, ja apareix en temps de l'[[Imperi Mede]] amb un rei vassall de nom Astasyras; en temps de [[Cir II el Gran]] el mede Astíages va rebre el govern del territori; el seu nét Megabernes la governava més tard, i també Ocus, fill d'Artaxerxes I.
La capital fou [[Zadracarta]].
Els rius principals foren el ''Sarneius'', el ''Socanaa'', el ''Syderis'', el ''Maxera'' i el ''Charindas''. La capital és esmentada per Estrabó com ''Tape'' i ''Carta''; Arrià esmenta ''Zadracarta''; probablement es tracta en els tres casos d'una mateixa ciutat, on residia el sàtrapa. Altres ciutats foren ''Talabroca'' (Polibi dona ''Tambrax''), ''Hyrcana'' i ''Samariana''.
La part costanera era fèrtil; l'interior era boscós i amb animals ferotges com el [[tigre]] el qual es va estingir cap a 1970.▼
Aquesta zona té un clima tropical i és molt fèrtil, en contrast amb la resta de l'Iran que és molt àrid.
▲La part costanera era fèrtil; l'interior era boscós i amb animals ferotges com el tigre.
El poble s'anomenava ''hyrcani'' (hircans o hircanis). El territori estava dividit en almenys tres districtes: [[Astabene]], [[Siracene]] i [[Arsitis]].
Sis mil hircans eren a l'exèrcit de [[Darios III de Pèrsia]] quan aquest es preparava per resistir a [[Alexandre el gran]].
==Enllaços externs==
*[http://www.livius.org/ho-hz/hyrcania/hyrcania.html Livius.org: Hyrcania]
| |||