Qatif: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un altra cap > un altre cap
m Corregit: des de on > des d'on
Línia 50:
Vers el [[1780]] una epidèmia de pesta va devastar Katif i el [[1788]] els Banu Kab de l'Iraq la van atacar i saquejar. Els Banu Khalid no van poder resistir els atacs dels Al Saud i el moviment [[wahhabita]] que els van derrotar a la batalla de Ghuraymil, al sud d'al-Katif, el [[1789]]/[[1790]]. Dos anys després Saud ibn Abd al-Aziz Al Saud va capturar les fortaleses de Sayhat i Anik a l'oasi d'al-Katif i els habitants xiïtes de la zona, considerats heretges, van rebre un tractament molt dur; només a canvi de molt d'or Saud va renunciar a atacar el port on s'havien refugiat milers de persones; Katif i tota l'Aràbia oriental fou annexionada als dominis saudites-wahhabites. Un emigrant persa (però de ben segur sunnita) va ser nomenat cadi governador de Katif.
 
Els otomans van delegar en [[Muhàmmad Alí Paixà|Muhammad Ali]] d'[[Egipte]] la repressió del moviment wahhabita; Ibrahim Pasha va ocupar la capital saudita [[Diriyya]] ([[1818]]) i va enviar un destacament a Katif que hi va estar fins al [[1819]]. Mentre els djalahima, establerts aleshores a Khor Hassan (moderna Khuwayr) va començar a tenir un paper destacat el [[1809]]; recuperats de les seves derrotes anteriors a [[Qatar]], i sota la direcció de Rahma ibn Djabir, aliat als wahhabites, va aconseguir ocupar [[Zubara]] i el [[1810]]/[[1811]] el wahhabita Abd Allah ibn Ufaysan, que dominava Katif, amb l'aliança de Rahma, es va poder apoderar de Qatar i Bahrein. Rahma es va establir a [[Dammam]] (al-Ahsa), des de d'on va seguir la lluita contra els seus rivals; va fer diversos actes de pirateria però es va cuidar força de no fer-ne cap contra els britànics el que li va estalviar represàlies. Djabir va perdre la vida en un combat naval davant d'al-Katif el [[1826]] en lluita contra els Al Khalifa de [[Bahrein]].
 
Els egipcis es van retirar després del [[1825]] i aviats els saudites van recuperar el poder i els senyors d'al-Katif li van retre homenatge el [[1830]]. El [[1834]] el sobirà saudita [[Turki ibn Abd Allah]] va enviar al seu fill [[Faysal ibn Turki]] a Katif, per sotmetre Seyhat, on elements oposats resistien amb suport dels Al Khalifa de Bahrein. Estant a Katif, Faysal va saber que el seu pare havia estat assassinat a al-Diriyya i que era el nou imam, de manera que va tornar corrent a la capital El [[1838]] els egipcis van retornar a Aràbia i Faysal fou derrotat i enviat presoner cap [[Egipte]]; una tropa turcoegípcia fou aquarterada a Katif; inicialment l'administració fou favorable però al final fou un desastre. El [[1840]] van sortir els egipcis i el cap dels saudites, Abd Allah ibn Yhunayyan, va nomenar a Bilal ibn Salim al-Hark (esclau de Faysal) com a representant a Katif ([[1842]]). El [[1843]] Faysal va fugir i va retornar a Aràbia on va regnar 22 anys més. Fou un governant just que va entrar el còlera quan va saber que el seu representant o emir a Katif havia fet matar al principal cap xiïta de l'oasi (tot i així al final l'emir fou perdonat).