Tipologia lingüística: diferència entre les revisions

La [[sintaxi]] estudia els diferents components de la frase i quines funcions fan a l'oració. Aquestes funcions es poden dividir en tres grans grups: [[subjecte]] (S), [[verb]] (V) i objecte (O), que inclou la majoria de complements. Hi ha llengües, com el català, que permeten una certa llibertat en l'ordre d'aquests constituents i d'altres que només permeten un ordre fix. Però tots els idiomes tenen un [[ordre canònic|ordre predilecte]], que forma una oració canònica. Segons quin sigui aquest ordre, les llengües es classifiquen en una tipologia o una altra. Per exemple el català seria una llengua SVO, ja que aquest és l'ordre més típic de les [[frase]]s.

* [[Llengua SVO|SVO]]: és l'ordre present a més idiomes,<ref>Russell Tomlin, "Basic Word Order: Functional Principles", Croom Helm, London, 1986</ref> incloent les principals [[llengües indoeuropees]]. Aquest ordre s'altera en les preguntes, quan l'objecte està pronominalitzat o es vol donar èmfasi a algun element de la frase.

* [[Llengua SOV|SOV]]: són les segones llengües més comunes, com el [[japonès]], l'[[hindi]] i les llengües caucàsiques. Juntament amb les SVO formen el 75% de les llengües analitzades.

* [[Llengua OSV|OSV]]: és una construcció més rara, present a algunes llengües de la selva de l'Amazones o a idiomes artificials (com a curiositat cal destacar que Yoda de la Guerra de les Galàxies parla tots els idiomes en un ordre OSV)

* [[Llengua OVS|OVS]]: aquesta estructura apareix al tàmil, al [[klíngon]] (llengua artificial parlada pels klíngons a l'univers de ficció de Star Trek) i a les construccions passives de moltes llengües, com el [[castellà]]

* [[Llengua VOS|VOS]]: les llengües VOS acostumen a tenir un predomini del [[cas ergatiu]], com el [[maia]] o el malgaix

* [[Llengua VSO|VSO]]: aquesta construcció és la preferida per algunes llengües celtes o l'àrab antic però solen permetre altres estructures en alternança lliure