Revolta de les Germanies: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: eren un altra > eren una altra |
m Corregit: la quals els > la qual els |
||
Línia 65:
El 23 de desembre de [[1524]], la virreina va concedir un indult als "paraires" (un dels sis gremis principals de la Ciutat de València) en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el Regne de València, el que ha dut que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de la imposició d'aquesta llengua, al considerar-lo com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori sembla que no es va produir fins a 1528, data en què el rei va atorgar un perdó general.
Més enllà de les conseqüències immediates, la Revolta de les Germanies va ser un catalitzador polític pel canvi a l'estat modern: centralitzat i autoritari. El pas fonamental per a accelerar aquest procés fou el debilitament de la noblesa local en pro del poder reial. Les germanies propiciaren aquest procés per diversos motius. Primer, perquè els nobles s'adonaren que necessitaven la protecció del rei enfront de les amenaces de les masses enfurides. Segon, perquè la conversió dels mudèjars eliminà la mà d'obra barata (o gratuïta) la
Amb la fusió total del Regne de València a la resta de territoris imperials (marcats sempre per l'hegemonia del [[Regne de Castella]]) els nobles ''regionals'' passaren a un tercer pla en contraposició d'un nou tipus de noblesa imperial (''Grandes de España'') completament tancada a la petita noblesa. Aquest punt d'inflexió comportà, entre altres coses, la pèrdua d'unitat nacional dels regnes que conformaven l'antiga [[Corona d'Aragó]] i el trencament d'una certa ''realitat nacional catalana'' amb la incorporació del castellà com a ''lingua franca'' i la llengua de la noblesa.
| |||