Partit Tory: diferència entre les revisions

La situació provocava un problema dinàstic. Els Tory estaven d'acord amb els seus rivals en limitar els poders del Rei, però no respecte a la legitimitat d'un nou Monarca amb dubtosos drets hereditaris i divins. Un grup de Torys, anomenats jacobites, van proposar el retorn de Jacob II sota unes condicions determinades. Els moderats Tory per la seus banda ([[Nothingham]], [[Sancroft]] i la "[[High Church]]") reconeixien de facto a Guillem, però no de iure (dret diví o hereditari), i es mostraven partidaris d'una regència del Monarca, en nom de Jacob II. Finalment, els més oberts i radicals, entre els quals Lord Danby, entenien que el Rei va abdicar i, per tant, era legítim la successió de la filla Maria i Guillem com a Rei consort. La qüestió religiosa, que en part va provocar aquesta Revolució, es va resoldre d'acord amb els criteris Torys. La Llei d'Indulgència de 1689 va permetre la lliure pràctica de totes les religions, excepte la catòlica, però es van limitar els drets civils dels que no fossin anglicans.

 

 

En el regnat de [[Guillem III]], es va començar a aplicar el mecanisme de nomenament de governs de les faccions Whig i Tory de governs quan alguna d'aquestes dominaven el Parlament, i viceversa. L'oligarquia parlamentaria va anar guanyant poder, mentre el monarca perdia el domini sobre les seues prerrogatives en funcions executives i legislatives del govern britànic. En el regnat de la reina Anna ([[1702]]-14), que era anglicana i decididament partidària dels Tory, es va tendir a fases de col·laboració dels dos partits per garantir l'estabilitat parlamentària, en un parlament compost majoritàriament d'extremistes. Els dos grans homes del govern, [[Marlborough]] i [[Godolphin]], van buscar als Whigs i la reina en el seu inici va mantenir unes bones relacions amb aquesta facció mentre hi tenia contactes personals.