Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: també bens a > també béns a |
m Corregit: cinc fills dels qual el > cinc fills, dels quals el |
||
Línia 5:
En aquest moment es produeix certa confusió. Sembla que Acfred III no estava casat i el va succeir el seu germà Hug I (+1070 o després) esmentat com a germà del vescomte Acfred el [[1055]] i com a vescomte el [[1055]] i [[1060]]. No obstant algunes genealogies el presenten no com a germà d'Acfred sinó com un nebot, fill de la germana Garsenda casada amb [[Rochefoucald|Fucald de la Roche]]. Hug es va casar amb Gerberga (probablement d'Angulema, filla del comte Anduí II d'Angulema que al seu torn era fill de Guillem IV d'Angulema) i va tenir almenys dos fills, dels quals el successor fou el gran, Bosó II (+ [[1095]] o després).
Bosó II apareix en una carta del [[1076]]. Es va casar vers 1075 amb Alienor de Thouars (filla d'Aimery IV [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]]) i va tenir cinc fills dels quals Aimery I (+ abans de [[1144]]) el va succeir; es va casar el 1109 amb Malberga o Amauberga (anomenada Dangarosa) de l'Isle Bouchard, que el va abandonar per anar a viure amb Guillem VII (IX) de [[comtat de Poitou|Poitou]], cosa que va costar a aquest ser excomunicat. Segons [[Orderic Vitalis]], la comtessa Hildegarda de Poitou va aconseguir la reunió d'un sínode a [[Reims]] l'octubre del 1119 per orde del papa [[Calixte II]]. Aimery i la seva dona van tenir cinc fills, dels
Hug II es va casar en primeres noces amb Aenor i en segones amb Alix d'Alençon senyora de Montgomery i de Sonnois, filla de Joan I d'Alençon (que després es va casar amb Robert Malet, senyor de Graville) i de la primera dona va tenir quatre fills; el gran Aimery va morir abans que el pare (vers 1170) i el successor fou el segon Guillem que va morir a [[Terra Santa]], a [[Sant Joan d'Acre]], el [[1188]]. Es va casar amb Clemència Margarita de Mortemer, la qual en enviudar el [[1188]] es va casar amb Jocelí de Lezay dit de Monteiron que fou regent del vescomtat durant la minoria del jove fill de Guillem (però va morir el 1189 i Raül va tornar a la regència morint vers el 1190). Van tenir sis fills dels quals els successor fou Hug III, que va lluitar amb Artur de Bretanya al setge de Mirabeau i junt amb aquest fou fet presoner pels anglesos el [[1 d'agost]] del [[1202]] però és possible que fos alliberat poc després. Felip August de França havia ocupat Châtellerault el [[1204]] i Hug de Surgères (que uns consideren el mateix Hug III però era quasi segur un personatge diferent) va rebre l'administració. Hug de Surgères seria fill de Guillen Maingot senyor de Surgères i de una dama de nom Aurengarde, que a la mort del seu marit es va casar de segones amb Hug VIII l'Os de Lusignan. Hug de Surgères apareix assetjant el castell de Niors el [[1205]] i va fer de testimoni en diversos actes que van portar a la incorporació del comtat de Poitou a França. Hug va marxar a Terra Santa el [[1211]] i va morir a [[Sant Joan d'Acre]] el [[1212]].
| |||