Diferència entre revisions de la pàgina «Seminola»

m
Corregit: nordamericans > nord-americans
m (Corregit: es parcelaria la > es parcel·laria la)
m (Corregit: nordamericans > nord-americans)
Formaven part del poble creek fins que el 1715, quan els anglesos deportaren els apalachee i [[timucua]] de [[Florida]], i s'establiren al Nord de Florida, ocupant les terres entre els rius Sissimneem, Withlacoochee i el llac Okeechobee. Venceren yamasees i espanyols, i desplaçaren els oconi. D'antuvi eren considerats creek, potser originaris del Sud de [[Geòrgia]] cap a Florida, però ja des del 1785 eren considerats com a tribu a part. El 1813 reberen més aportacions de fugitius creek i esclaus fugitius. Per aquest motius el 1816 patiren una incursió de caçadors d'esclaus, que en mataren 300 seminoles en venjança per la mort d'un grup de caçadors d'esclaus.
 
En els anys 1817-1818 [[Primera Guerra Seminola|entraren en guerra]] amb els nordamericansnord-americans, quan aquests declararen la guerra als espanyols a causa de la fugida dels esclaus negres, que eren ben acollits a la tribu. [[Andrew Jackson]] els va envair i penjà els comerciants instigadors Arbuthnot i Ambrister. La guerra acabaria el 1819, amb la [[Venda de Florida]] als EUA per Espanya. En el tractat, el govern dels EUA es comprometia a respectar els drets dels indis i a tractar-los amb justícia.
 
El 6 d'octubre del 1823 uns 70 caps seminola discutiren el projecte de trasllat vers Oklahoma amb el governador de Florida, William duVal. Així el 1832 se signà el Tractat de Fort Gibson, però no el signaren ni Micanopy ni Eematla/King Philip, cosa que li restaria efectivitat.
1.141.444

modificacions