Revisió del 11:55, 21 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: nordamericanes > nord-americanes ← Edició anterior		Revisió del 13:17, 21 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: nordamericà > nord-americà Edició següent →
Línia 27: El [[1802]], [[Pierre Samuel du Pont de Nemours]] va anar a ajudar els negociadors americans a petició de Jefferson. Du Pont, que era francès, vivia aleshores als Estats Units i tenia molt bona relació amb el president, així com amb la classe política francesa. S'havia dedicat a fer contactes diplomàtics amb Napoleó de part de Jefferson durant una visita a França, i va anar introduint la idea de comprar tota la Louisiana com una manera d'evitar el perill d'un enfrontament entre els Estats Units i Napoleó a [[Nordamèrica]].<ref>Duke, Marc, ''The du Ponts: Portrait of a Dynasty'', pàgs.77-83, Saturday Review Press, 1976</ref> A Jefferson no li agradava la idea de comprar la Louisiana perquè això implicava reconèixer que França tenia algun dret a estar en territori ~~nordamericà~~nord-americà com a potència colonial. Molt conservador en la interpretació de les lleis, Jefferson creia, a més, que el president dels Estats Units no tenia autoritat per fer un tracte que no estava previst a la [[Constitució dels Estats Units\|Constitució]]. Fins i tot pensava que per fer-ho hauria d'envair competències pròpies dels estats, incrementant el poder de l'executiu federal. D'altra banda, era conscient de l'amenaça potencial que podia suposar França a la regió, i estava preparat per anar a la guerra per neutralitzar aquesta amenaça. Mentrestant, el ministre d'Afers Exteriors de Napoleó, [[Charles Maurice de Talleyrand\|Talleyrand]], s'oposava amb totes les seves forces a vendre la Louisiana perque això suposaria la fi dels plans secrets de França de fer-se un [[Nova França\|imperi ~~nordamericà~~nord-americà]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Cerami \|nom=Charles \|títol=Jefferson's Great Gamble \|url=http://books.google.es/books?id=BjOdgR5s72wC&pg=PA97&dq=Talleyrand+louissiana+opposition&hl=ca&sa=X&ei=e1TiUbq_L_SB7Qal5YHIDw&ved=0CEUQ6AEwAg#v=onepage&q=Talleyrand%20louissiana%20opposition&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Sourcebooks \|data=2004 \|pàgines=97 \|isbn=140223435X}}</ref> Durant tot aquest temps, Jefferson va anar tenint informacions sobre les activitats militars i les intencions de Napoleó a Nordamèrica. Part de l'evolució de la seva estratègia consistí en proporcionar a Du Pont alguna informació que li havia amagat a Livingston. Fins i tot va donar instruccions deliberadament contradictòries a cadascun d'ells. Després, el [[1803]], va enviar a París per reforçar-los [[James Monroe]], que havia estat l'ambaixador estatunidenc durant la [[Revolució Francesa]]. Monroe (que després esdevindria [[President dels Estats Units\|president]]) va conferir a tota la legació una imatge de seriositat.

Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions