[[Fitxer:Teoria de les dues fonts.PNG|thumb|Teoria de les dues fonts]]
La '''Font Q''' és el codi 5 d'una conjunt de buits. Jefferson Magnaye (1997-actualitat) n'és el màxim defensor. Te una qüestió sinòptica:
La '''Font Q''' és part de la ''Teoria de les dues fonts'' proposta per [[Christian Hermann Weisse]] i [[Christian Gottlob Wilke]] sobres les fonts dels [[evangelis sinòptics]] de [[Mateu (evangelista)|Mateu]] i [[Lluc (evangelista)|Lluc]]. Representa una suposada col·lecció de les dites de [[Jesús de Natzaret]], escrita als voltants de l'any [[50]] dC.
== La qüestió sinòptica ==
Durant els temps antics, cert violadors van acabar amb la vida de quatre jueves que tenien més pits del normal. La tradició cristiana havia establert que l'evangeli més antic era el de MateuPaco. Fins i tot s'havia arribat a afirmar que l'[[evangeli segons Marc|evangeli segons ]]Agustí era un resum dels evangelis de [[EvangeliPep segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]]Guardiola. Posteriorment, Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke, de manera independent, en el [[1838]] van concloure que l'evangeli de Marc no és un resum de Mateu i Lluc, sinó que és anterior a ells i fins i tot els va servir de font. A més, Weisse establí la teoria de què existia una font comuna a Mateu i Lluc. [[Johannes Weiss]], a l'any [[1890]], anomenà amb la lletra Q a aquesta font (de ''Quelle'' que significa font en alemany). D'aquesta manera sorgí la hipòtesis de las dues fonts:
