Gran Depressió (1873-1896): diferència entre les revisions

 

==Evolució de l'activitat econòmica i dels preus==

Aquest període es caracteritzà per una disminució gradual del nivell de preus. Entre 1873 i 1896 el nivell de preus a Regne Unit disminuí un 18%, a Alemanya (Hamburg) un 41% i als Estats Units un 30%.<ref>{{ref-publicació |cognom=O'Donoghue |nom=Jim |cognom2=Goulding |nom2=Louise |cognom3=Allen |nom3=Grahame |article=Consumer Price Inflation since 1750 |url= |llengua=anglès |consulta=|publicació=Economic Trends 604 |editorial=ONS |any=2004}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.nber.org/databases/macrohistory/contents/chapter04.html|títol= NBER Macrohistory. Variables m04051 i a04054 |consulta=10 maig 2014 |obra= |editor=NBER |data= |any= |llengua= }}</ref> Malgrat tot, no va suposar el greu "retrocés econòmic [i] ruptura espectacular" de la posterior [[Gran Depressió]] dels anys 1930.<ref>{{ref-publicació|títol= Political and Social Consequences of the Great Depression of 1873-1896 in Central Europe |cognom= Rosenberg |nom= Hans |publicació= The Economic History Review |volum= | series = 13 |any= 1943 |pàgines= 58–73 | url = http://www.jstor.org/stable/2590515 |exemplar= 1/2 |editorial= Blackwell Publishing }}</ref>

 

 

==Les crisis==

[[Fitxer:Schwarzer_Freitag_Wien_1873.jpg|thumb|Divendres Negre a la Borsa de Viena el 9 de maig de 1873]]

La crisi que obrí el període de la depressió s’inicià amb un crack borsari a Viena al maig de 1873, que afectà fortament a les empreses alemanyes. Aquell mateix any, la fallida de l’entitat nord-americana Jay Cooke and Co. degut als seus negocis amb el sector ferroviari, comportà la caiguda d’altres entitats bancàries i, finalment, a tancar la borsa de Nova York el setembre de 1873.{{sfn|Vázquez|1964|p=305-308}}

 

==Retorn del proteccionisme==

L’augment de la competència internacional i la disminució dels beneficis comportà que alguns països apliquessin mesures [[proteccionisme|proteccionistes]], canviant així la tendència cap al lliure comerç que hi havia hagut en els darrers anys. A Alemanya s’aprovà el 1879 una nova llei aranzelària que protegia l'agricultura i la indústria. A França, la llei de 1882 només afectava a la indústria i no va ser fins el 1892, amb l’anomenat [[aranzel]] Meline, que es protegí a l’agricultura. La política que aplicà Itàlia el 1887 fou la de discriminar específicament les importacions franceses. Això comportà represàlies per part de França amb la qual cosa els dos països mantingueren una guerra d’aranzels fins el 1898. Austria-Hongria, Rússia i Estats Units, que ja eren altament proteccionistes abans de la Depressió, ho seguiren sent; mentre que el Regne Unit mantingué la seva estratègia de lliure comerç. En general, les mesures proteccionistes del període 1880-1914 no impediren que el comerç internacional continués augmentant, encara que a un ritme menys elevat que abans. A més, en la seva vessant industrial, el proteccionisme contribuí en el desenvolupament de les indústries nacionals.{{sfn|Cameron|Neal|2007|p=333-336}}{{sfn|Hobsbawn|2012|p=51}}

 

==Crítiques al patró or==

Des del segle XVIII, Gran Bretanya tenia el [[patró or]] com a sistema monetari. Això volia dir que el Banc d’Anglaterra estava obligat a canviar la lliura esterlina per or i que el preu de l’or en lliures estava fix. Tanmateix, la majoria de països tenien un sistema bimetàl·lic, amb l’or i la plata com a patrons monetaris. Els descobriments de plata durant el decenni de 1870 feu que la relació entre aquests dos metalls fos més inestable i diversos països triaren l’or com a únic patró monetari ([[Alemanya]] el 1872, [[Escandinàvia]] el 1873, [[Holanda]] el 1875, [[Bèlgica]], [[França]] i [[Suïssa]] el 1878 i els [[Estats Units]] el 1879). Això implicava que la quantitat de diner en aquests països quedava restringida per la quantitat d’or de la que disposessin, ja que els bancs havien de poder garantir la convertibilitat de les seves monedes en or al preu fixat. Com que en aquesta època la producció d’or fou baixa, una possible explicació per a l’evolució dels preus era que l’escassetat d’or restringia la quantitat de diner en l’economia. Per aquest motiu, els moviments populistes que sorgiren als Estats Units durant la depressió expressaven una forta oposició al patró or i demanaven la reintroducció de la plata, molt més abundant, com a patró monetari. Als anys 90, hi hagué descobriments d'or a [[Sud-àfrica]], [[Alaska]], [[Canadà]] i [[Sibèria]] i l'oferta d'or començà a augmentar més ràpidament. El 1896 la tendència dels preus canvià, i el debat sobre el sistema monetari s'acabà.{{sfn|Frieden|2007|p=6-15}}{{sfn|Cameron|Neal|2007|p=333-338}}

 

==Altres efectes==

A més del retorn al proteccionisme i de l’oposició al patró or, durant aquests anys, es produïren tot un seguit de canvis que, si bé indirectament, també es poden relacionar amb la depressió:{{sfn|Hobsbawn|2012|p=45, 51-53}}

 

 

== Bibliografia ==

* {{ref-publicació |cognom=Balke |nom=Nathan S. |enllaçautor= |cognom2=Gordon |nom2=Robert J. |autor2= |enllaçautor2= |article=The Estimation of Prewar Gross National Product: Methodology and New Evidence |url=http://www.jstor.org/stable/1831055 |format= |llengua=anglès |consulta=|publicació=Journal of Political Economy |editorial= |lloc= |volum=97 |exemplar=1 |data= |mes= |any=1989 |pàgina= |pàgines=38-92 |issn= |doi= |citació= |ref= }}

* {{Ref-llibre |cognom=Cameron |nom=Rondo | enllaçautor = |cognom2=Neal |nom2=Larry | enllaçautor2 = |títol=História económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. |url= |llengua=castellà |editorial=Alianza Editorial |any=2007 | isbn =8420647640}}