Neopositivisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 32 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q193627
m Corregit: produeix les dues corrents > produeix els dos corrents
Línia 1:
El '''neopositivisme''' és la visió [[filosòfica]] nascuda de l'[[empirisme]] modern en l'experiència del [[Cercle de Viena]], els membres més representatius, durant les persecucions antisemites a [[Europa]], van emigrar als [[Estats Units]] i a [[Anglaterra]], on van desenvolupar les seves idees.
 
És característica del [[neopositivisme]] la reducció de la filosofia a l'anàlisi del llenguatge, pres tant de la [[ciència]] com de la vida comuna de l'home. La doble realitat del llenguatge produeix lesels duesdos corrents del neopositivisme, com a filosofia del llenguatge científic i del llenguatge comú. Les dues depenen del principi dogmàtic que [[Wittgenstein]] va codificar en el seu Tractat [[lògic]]-filosòfic, és a dir, que les afirmacions fetes sobre les realitats existents només tenen sentit si es prova la seva [[verificabilitat]], l'única excepció a aquest principi es refereix a alguna d'aquestes afirmacions: les declaracions lògico-[[matemàtiques]] que no poden verificar-se, però que gaudeixen de verídica en tant que els seus termes de base són veritables.
 
Aquesta és una forma de [[Tautologia (lògica)|tautologia]] científica. D'aquí la negació que fa el neopositivisme de les veritats [[metafísica|metafísiques]]: no tenen cap significat, en tant que no poden sotmetre's a cap verificació empírica. El corrent de la filosofia del llenguatge científic, que segueix a R. [[Carnap]] i a H. [[Reichenbach]], desenvolupa sobretot la metodologia de la ciència quantística, probabilista, de la [[física]] i de la matemàtica. Hi conflueix també la lògica matemàtica contemporània, sobretot la corrent de la lògica formal, que considera els axiomes com les afirmacions de fons de les que la matemàtica pot treure les deduccions lògiques. L'altra corrent, dedicada a l'anàlisi del llenguatge comú, i que segueix a [[Karl Popper|Popper]], Ahir i altres, considera en canvi el llenguatge com un joc les regles intrínseques cal captar degudament ([[Wittgenstein]]).