Censura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Mèdici]], peró el > Mèdici]], però el |
m Corregit: questió > qüestió |
||
Línia 26:
es per això que és molt dificil descobrirne les traces (que en part n'és la intenció) la comparació d'un mateix document amb altre versions del mateix o amb altres fonts secundaries en pot revelar tal censura. la copia i edició selectiva de les obres per raons politiques i/o ideològiques també es una forma de censura. és el cas del [[Tirant lo Blanc]] de [[Joanot Martoréll]] que fins al [[segle XIX]] es pensava que era una llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original amb català valencià. si no se'n agues torbat els escrits originals s'agues pensat que l'original era en castellà. fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava amb una clara intenció politica com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana".
multiples lleis han aparegut per a controlar qué es deia o s'escrivia all llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders politics com ecelsiastics han creat, com per exemple el [[Index Librorum Prohibitorum]] de la santa Inquisició, hi ha també multiples lleis que regulaven els llibres de caràcter politic o ideológic.[[Fitxer:Historie.jpg|thumb|"CON PRIVILEGIO" es refereix a que s'ha impres amb els permisos adequats, és a dir ha passat revisió correctament.]] normalment aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les havia revisat. aquestes lleis les promulgaven governants eclesiastics i no eclesiastics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podein arribar a ser penes capitals. els crims podien ser la tenença de material no revisat o prohibit, l'edició sense permis, o l'edició de matetrial edulterar despres de la previa revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre altres.
en l'época medieval allá on es trobaven els libres/documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al [[scriptorium]] era el lloc on es canviaven, traduïen, corretgien linguisticament i "estilisticament" les obre. la copia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades, i diferents de les mateixes obres. fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer al Scritorium, i qué fer-ho o deixar de fer-hi a l'hore de transcriure o copiar, regles que revelen que hi feien els frares en aqueles situacions. és per exmple el cas de l'Armarius, el "proveidor" de llibres al Scriptorium, llur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que hi havia de travallar, tal posició permetia que en deicdis si l'obra en
amb l'aparició de la impremta de [[Johannes Gutenberg|Gutenberg]] el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobre un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix, la velocitat a la qual les noves idees s'escampen es equiparable a la quanitat de lleis que surten per a regular l'edició de llibres.
en aquest moment els Scriptoriums deixne de tenir la importancia que ahvien tignut, i ara equips censors professionals es dediquen a la tasca de controlar tot llibre impres, aquests sensors ja not rballaven exclusivament per l'església catolica, si no per els estats, que interessats en controlar les idees que surten del reneixament i creen l'edat moderne veuen en els censors la seva eina per a contrarestar la impremnta massiva de llibres i documents.
| |||