Capitell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el bé trobem > el be trobem |
m Corregit: com capitells historiats > com a capitells historiats |
||
Línia 11:
La manca d'espai era una de les raons d'aquest «antinaturalisme» que caracteritza l'escultura —i també la pintura— del romànic.<ref name="romànicobert"/> Però no pas l'única: l'objectiu principal de l'artista no era el tractament proporcionat i fidedigne de les figures, sinó el seu valor simbòlic i el contingut del missatge que volien transmetre a l'espectador.<ref name="romànicobert"/> Aquesta forma d'entendre l'art pròpia del romànic deriva d'un concepte clàssic, el [[neoplatonisme]].<ref name="romànicobert"/> Una creença que defensa que el món natural tan sols és una aparença que amaga la realitat vertadera i transcendent de Déu. Difós per [[Sant Agustí]], el neoplatonisme va tenir una influència decisiva en la configuració de l'art medieval.<ref name="romànicobert"/>
La creació de l'home, el pecat original, la nativitat o el judici final són alguns dels temes representats en el que es coneix com a capitells historiats.<ref name="romànicobert"/> Però sens dubte, el que més crida l'atenció és el ric, i de vegades fantasmagòric, repertori del [[bestiari]] medieval.<ref name="romànicobert"/> Procedent del món clàssic, bizantí i persa, el [[cristianisme]] se'l fa seu atribuint virtuts o pecats als diferents animals reals o fantàstics que en formen part.<ref name="romànicobert"/>
Així, entre els animals que representen el be trobem les [[aus]], sovint comparades amb l'ànima que s'eleva cap al cel, el [[lleó]] o el [[griu]].<ref name="romànicobert"/> A l'altre costat de la balança, el [[mico]] —caricatura grotesca de l'home—, la [[serp]] —símbol universal del pecat—, la [[llebre]] i el [[conill]] —per la seva fertilitat—, el [[porc senglar]] i el [[Cabra domèstica|boc]]. Dracs, harpies, basiliscos, sirenes i centaures completen el repertori de bèsties enemigues de l'home i de Déu.<ref name="romànicobert"/>
| |||