Estoïcisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Corregit: com estoïcisme tant > com a estoïcisme tant
Línia 1:
L''''estoïcisme''' és un sistema [[filosofia|filosòfic]] fundat per [[Zenó de Cítion]] ([[336 aC]]-[[264 aC]]). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (''[[stoà]]'') d'[[Atenes]].<ref>{{GEC|0106587}}</ref>
 
En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es coneix com a estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, iniciat per [[Zenó de Cítion|Zenó]], com la teoria ètica mantinguda per aquests filòsofs.
 
L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el [[univers|cosmos]] està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé, i que és la mateixa per a la natura que per a l'ésser humà. Per tant, l'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant el qual només pot resignar-se. Tenint en compte això, considera que la conducta correcta tan sols és possible en el si d'una vida tranquil·la, aconseguida gràcies a la impertorbabilitat de l'[[ànima]], és a dir, mitjançant la insensibilitat envers el [[plaer]] i envers el [[dolor]]. Aquesta impertorbabilitat només serà assolible en el coneixement i l'assumpció de la raó universal (o [[destí]]) que regeix la natura, i per tant, en una vida completament d'acord amb aquesta raó universal.